Llar de foc

Un relat de: Noè Reverter Segarra
Petjades de muntanyes
fins colossal creació,
farcida de joies
valuoses sense valor.

Caminant entre tresors,
diàfans reflexos blancs
mostren l’escala passada
per mostrar planúria plaent.

Abandonar la planícia,
de tot, el clar objectiu,
davant temor gèlid
d’escabrós torrent.

Impossible camí escarpat
rumb a l’esplèndid cel,
descensió imminent
fruit del contrari vent.

Més lluny marxant,
més enyor incapaç
de dirigir pesat tronc
contra l’espurna ardent.

Sent la flama, record
del foc encès, que
abraça i crema
un mateix moment.

Espassa de ferides
i escut de fred,
infinita necessitat
d’un viatger caient.

Comentaris

  • Hola Aleix[Ofensiu]
    Noè Reverter Segarra | 07-10-2017 | Valoració: 10

    Potser és perquè la natura és el ventre matern de tot ésser vivent, ergo on ens sentim més còmodes, relaxats i a la fi, com a casa. Una abraçada, ens llegim.

  • Cor i natura [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 17-09-2017 | Valoració: 10

    Com és que ens trobem tan bé en plena natura ? La poesia és una eina perfecte per transmetre aquest sentiment. Una forta abraçada. A l'eix

l´Autor

Noè Reverter Segarra

24 Relats

41 Comentaris

21849 Lectures

Valoració de l'autor: 9.30

Biografia:
No en tinc ni idea d'escriure,
i escric.
No en tinc ni idea de música,
i componc.
No en tinc ni idea de la vida,
i visc.
(Noè R.S.)