Llangastes

Ja he fet els divuit anys. I, per fi, tinc cotxe! Mira que m'ha costat! El papà que no, que encara no, que més endavant. Que ara no li anava bé. Que si factures. Que si despeses. Sort de la mamà que el va convèncer! La mamà sempre el convenç. No sé com s'ho fa, però, comptat i debatut, sempre li fa dir que sí. En el fons és un xaiet. Un bonàs!

Que bé que s'hi va! Veuràs quan el vegi el Roger! Quina enveja que tindrà! Segur que se'l voldrà fer seu. Però, no. El cotxe és meu i només meu. Ell és el meu nòvio i el cotxe és meu. Això sí, li deixaré portar algun cop. Si es porta bé.

- Ei, hola, ah que no saps des d'on et parlo? Ha, ha, ha! Sí, ja hi estic al volant! Vaig a ensenyar-li al Roger! Ens veiem a les set com havíem quedat, eh? Posa't ben sexy! Ha, ha, ha! Ja veuràs com avui encara lligarem! Quan ens vegin arribar amb aquest cotxàs! Fins a la tarda, Jessy!

Ui, què és aquest soroll que se sent? Ai, i aquest retruc? Ui, però si perdo el control, el cotxe va on vol! Paro aquí al costat. A veure... ui, em sembla que tinc la roda rebentada. I com cony es canvia? Ni idea. Si pogués arribar fins a cal Roger. Però encara falta molt. Miraré d'arribar fins a aquell taller mecànic on el papà porta el cotxe.

Ui, quina vergonya! Tothom em mira! És que això fa un soroll terrible. Sort que ja arribo!

...

- Doncs sí, mira. L'estic estrenant i va i se'm rebenta una roda. Quina mala sort!

- Ja. Però és que l'has fet córrer amb la roda ben desinflada i te l'has ben carregat.

- Ui, vaja. No ho sé. Bé, però m'ho podreu arreglar, no?

- Noia, sí. És clar. Però n'hi ha per una bona estona. Si vols tornar d'aquí un parell d'hores. O esperar-te. Com tu vulguis.

- M'espero. És que estic lluny de tot arreu!

Que n'és de guapo aquest mecànic! M'aniria bé que a mi m'arreglés també. Perquè el que és el Roger! Si he d'esperar que ell m'arregli... estic ben arreglada! Ha, ha, ha!

- Què rius, noia?

- No res, coses, meves. Noi.

- Em dic Josep. Tothom em diu Pepu.

- Molt de gust, Pepu. Que original!

- I tu, com et dius?

- Jéssica. I tothom em diu Jéssica. És que tinc una amiga que li diem Jessy i, és clar, per diferenciar-nos.

- Que interessant! He, he, he.

- Hi, hi, hi!

Que simpàtic que és aquest Pepu. Encara hauré tingut sort d'haver punxat! Em mira d'una manera... Per mi que se'm voldria tirar aquí mateix. Se li pot fer un favor. Està com un tren!

- Ara, Jéssica, he de parar una estona. És el meu temps de descans. Et convido a un cafè. D'aquí, de la màquina.

- Un cafè. És que no m'agrada!

- Doncs una xocolata calenta!

- Ah, això sí, veus?

- Doncs vinga. Cap aquí a darrera.

Em posa la mà a l'espatlla. M'acaricia el coll! No puc més. Jo el beso!

- Hmm!

- Jéssica, hmm, que calentona que estàs!

- Tu que m'hi has fet posar, Pepu, tio bo!

- Hmm.

- Hmm.

...

- Jéssica, arribes molt tard. Fa tres hores que t'esperem! Quin cotxe més guapo! Però com vens? Si tens el vestit ple de llangastes!

- Roger, amor. Se m'ha punxat una roda només sortir de casa. I és clar, com que no hi tinc pràctica!

- Oh, pobreta. Però si tens greix per tot arreu. A la cara, als braços, al coll... a les cames i tot!

- És que no saps com m'ha costat de canviar la roda, tota soleta!

- Si jo hagués estat allà! Podries haver demanat ajuda en altres conductors. Segur que molts s'haurien parat. Una noia tan bonica com tu! I tan sexy!

- Va, Roger, així tota plena de llangastes! Fins als sostenidors i a les calcetes n'hi dec tenir!

- Ha, ha, ha, quines coses que dius! Va entra a casa, que els papàs ja estan desesperats. I el dinar ben fred! Amb tanta espera!

- Ai, sí. Pobrissons! Quina estrena de cotxe que he tingut!