Llàgrimes invisibles

"hi han ferides invisibles als ulls" És molt bo Azalea. Tan de bo algun dia el teu poema no tingui sentit.
Una abraçada

llàgrimes invisibles... maltractaments psicològics, tortura psíquica... qui la pot demostrar? com defensar-te si externament potser no deixa rastre... com lluitar contra el botxí de guants de seda que assassina ànimes?
un poema dur i dibuixat amb l'elegància i força de les teves paraules.
una abraçada!

no t'havia llegit mai, però t'he trobat casualment i me n'alegro perquè el poema m'ha agradat molt. Tot i que en alguna estrofa perds una mica el ritme o la rima (o això m'ha semblat), hi ha imatges i idees en ell que m'han agradat molt (la llàgrima transparent que lluita amb la de sang... genial!). El missatge és clar... tan de bo no haguessim d'escriure sobre això, oi? Petons maca!!

pel comentari que has deixat en un dels meus relats, i permet-me corregir-te en la teva interpretació.
La intenció era simplement la d'expressar un estat d'angoixa que sentia en un moment determinat de la meva vida, però no perquè enyorés una història d'amor passada, encara que ho pogués donar a entendre. És simplement un cúmul de circumstàncies que en aquell moment semblaven adverses, però que per sort ara ja no ho són tant. I, respecte a la última frase -I tu, per sobre de tot-, això si que té reminiscència en ell, però simplement perquè no el tinc i m'agradaria tenir-lo.
Bé, això és tot. Pedona pel rotllo que t'he fotut, però volia aclarir-ho. La veritat és que m'alegro que em comentin aquest relat específicament, perquè trobo que és un dels que he escrit que més m'agrada i és d'una intensitat brutal. No sé si tu penses el mateix.
I, respecte al teu poema, crec que és un tema, malauradament massa d'actualitat... malauradament.

Una abraçada!

Sol_ixent