LLÀGRIMES DE TARDOR

Un relat de: Núria Niubó


llàgrimes de tardor



LLÀGRIMES DE TARDOR


Què tindran els pollancres de la riba
que ploren silents omplint el camí?

No ploren, no, que teixeixen el pas
d’un daurat tapís, guarint les petjades
de l’avi que cerca la remor del riu,
i dels enamorats que en temps tardorenc
ompliran els llibres de fulles daurades.

No ploren, no, que es lliuren al vent,
i voleiant, com pluja de carícies suaus,
cruixiran alegres en els jocs d’ infants.


.................

Comentaris

  • gràcies núria !![Ofensiu]
    joandemataro | 07-12-2012

    pel teu comentari al meu últim poema eròtic, per mi si que és un plaer poder gaudir de les teves paraules tan amables i és un orgull que em valoris tan bé, tu que ets una gran escriptora i poetessa !!

    una abraçada núria i fins aviat

    joan

  • un poema impressionant [Ofensiu]
    Rafaelmolero | 03-12-2012 | Valoració: 10

    M'ha agradat molt aquest poema el veig com una imatge estupenda, és meravellós
    llegir poemes com aquest. No té paraules per a descriure'l Saluts. Rafael Molero Cruz. mi mail és rmolerocruz@gmail.com per si em vols dir alguna cosa. Sóc molt
    afeccionat a escriure poesia. La meua professó és de carter, i amb els meues
    estinades lliures escric tant en valencià com en castellà.

  • Un poema per gaudir [Ofensiu]
    Fada del bosc | 18-11-2012 | Valoració: 10

    Aquest és un d'aquells poemes per llegir a poc a poc, gaudint de cada paraula,cada frase. Llegint poemes com aquest és quan més us trobo a faltar.

    En fi és una delícia per als sentits.

    Una abraçada amb colors de tardor.

    La Fada del bosc.

  • Què no tindran els camins...[Ofensiu]
    rautortor | 16-11-2012


    ... flanquejats de pollancres? Quina imatge tan i tan familiar! L’altre dia mateix, mentre anava cap a Térmens, em vaig sentir immers en el teu poema. A prop de Vilanova hi havia uns xops de fulles tan grogues, oscil·lant pausadament al ritme del vent suau del migdia, que hagués estat un pecat mortal no aturar-se a contemplar-los. I això sense parlar dels plantats de presseguers, dels noguers, dels cirerers... Ara, a la tardor, la nostra estimada horta és en si mateixa un bell poema multicolor. I això es nota en el teu.

    Quan em vas demanar permís per fer servir el títol del repte i en llegir la teva proposta en forma de poema, vaig sentir una profunda satisfacció. Malgrat la imatge de les llàgrimes, els teus pollancres no ploren, teixeixen tapissos, guareixen petjades d’avis i enamorats, omplen llibres, es lliuren al vent i voleien pels jocs dels infants. Són llàgrimes dolces, certament.

    La fotografia que us vaig proposar l’havia fet servir, ara farà uns dos anys, per escriure un poema i dedicar-lo a un bon amic seriosament malalt, imaginant que algun dia les llàgrimes de dolor es convertirien en llàgrimes de mel. D’aquell intent en va sorgir aquest sonet, Llàgrimes dolces. El mal, però, va ser més fort que els meus desitjos.

    Raül

  • Un poema preciós[Ofensiu]
    elenam | 16-11-2012 | Valoració: 10

    Un poema suau i deliciós amb belles paraules i dolces sensacions en la tardor.
    Una forta abraçada








    Per cert un plaer haver-te conegut en persona.



  • Deliciós...[Ofensiu]
    brins | 15-11-2012 | Valoració: 10

    Un poema ple de color, sentiment i delicadesa, Núria; un cant a la tardor que expressa, amb un llenguatge minuciosament treballat, la gran sensibilitat del teu esperit; un esperit gran i formós que et permet assaborir la bellesa de la vida.

    Una abraçada d'admiració,

    Pilar

  • Tardor daurada[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 13-11-2012 | Valoració: 10

    La tardor és l'estació que més m'alimenta de tot l'any. Passejar pels boscos, olorar-los, gaudir-los, treure'n el suc com tu ho fas és una meravella. Aquest diumenge, encara amb el regust del dinar de llibertat, caminava amb l'Olga pels boscos de Vallvidrera, sota un plugim finíssim, riquíssim, ple de les sensacions que tan rebé descrius. Ha sigut un plaer de nou saludar-te i dinar plegats. Una abraçada poetessa!

    Aleix

  • Núria![Ofensiu]
    allan lee | 13-11-2012

    Quin poema! Tan bell com l'escena que reflecteix. No saps com em va agradar veure't i sentir-te recitar aquell altre poema de Llibertat. Un gaudi total. Una abraçada molt forta, estimada poetessa!

    a

  • :-) gràcies per tot núria.[Ofensiu]
    joandemataro | 12-11-2012

    una abraçada
    joan

  • Quina collita[Ofensiu]
    Carles Ferran | 12-11-2012

    més extraordinària la d’aquest Repte proposat per Rautortor!. Amb sinceritat, repeteixo el que hi vaig escriure: Es podia haver donat el premi compartit.
    Orgullós de participar en aquestes pàgines amb tu, i content d’haver-te conegut en persona a la trobada del poemari.
    Una abraçada.

  • són llàgrimes delicades...[Ofensiu]
    joandemataro | 11-11-2012 | Valoració: 10

    de renaixença en el fons, expressades amb gran delicadesa i mestria.

    gràcies núria per compartir ahir un dia tan especial
    una abraçada
    joan

  • Hola Núria[Ofensiu]
    besllum | 10-11-2012


    Un bell poema, suau i delicat. Encisa amb totes les imatges que se'n poden extreure.

    una abraçada

  • Un gran poema...[Ofensiu]
    Armando Vericat | 10-11-2012

    ..., que ens obre els ulls per apreciar tot allò més quotidià.

  • Daurat tapís[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 09-11-2012 | Valoració: 10

    Què bé retrates, amb el pinzell de les paraules, el plor dels arbres a la tardor. Però tu no vols que les fulles siguin matèria morta, no vols que siguin ocells que han caigut del niu, sinó que els hi vols donar una nova vida, una nou destí: la de amorosir el pas dels avis, la d' il·lusionar els enamorats i la d'alegrar els jocs dels infants.

    Meravellós poema, Núria. Felicitats

  • Anaïs | 09-11-2012

    Hola guapa!
    He de reconèixer que he hagut de buscar el significat de pollancre, i segons la viquipèdia és el xop, que no sé si és l'arbre de la foto però com que no m'hi entenc gaire m'és igual. Ah, el nostre xop, si no m'equivoco és molt comú a les terres de Ponent, i ara, en aquest temps de pluja, és molt popular perquè hi naixen bolets, i clar, com que n'hi ha de plantats als pobles no cal anar al bosc a buscar-los.
    Magnífic poema, dins el teu nivell és clar, i dins d'un RPV ple de poemes preciosos, que com tu vas comentar jo també sóc de l'opinió que no hagués votat.
    Un somriure,
    Anaïs

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

148 Relats

1119 Comentaris

169726 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC