Llàgrimes de sal

Felicitats pels teus quatre anys a RC!

... onze de gener de l'any del senyor 2009, per la 'bombera' amb les idees més collonudes!!!
Salut i rebolica!

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Sóc el patge reial i voldria, amb aquest comentari, agrair la teva col·laboració a la campanya REGAL DE REIS: Els patges reials necessiten col·laboradors .

He escollit aquest breu text de prosa poètica perquè m'ha semblat preciós.

Després de llegir els comentaris que t'han fet, m'he consolat. Comprovo que no som els patges reials els únics que ens l'hem hagut de llegir dos cops!

Trobo molt encertat que el relat comenci i acabi amb les mateixes paraules: "Dues estrelles pintades al front, un somriure a les galtes. Fins al final no entens el seu significat, però és la manera de deixar clar que tant la primera part com la segona part del relat s'estan referint a una mateixa realitat: el circ.

Enhorabona per aquesta narració i gràcies per la teva participació!

Patge reial

Has descobert la tristesa en un lloc on aparentment només hi ha felicitat. Bona descoberta!

llegir aquest curt relat poètic. M'ha calgut rellegir-ho, i cada vegada l'he gaudit més.

Com un final de festa en el circ,
amb tots els artistes a l'arena del public,
per uns aplaudiments,
un moment d e glòria,
unes llàgrimes d'èxit.

nomes el domador queda en el record,
camí d' un oblit,

arrancar un somriure es viure,
aconseguir aplaudiments...
abans d e l' oblit.

Avet

Una prosa poètica somrient i tendre, que plora com el títol. Concreció i sentiments continguts ben redactats.
Interessant...

Feliç dia!. Ah! I per què el canvi de nom???. La màscara et molestava?. És possible que continui dient-te pel teu pseudònim anterior : això de carregar-se el personatge al poc de nèixer és una mica cruel, jejejejeje (aix aquests novel.listes negres!)

Petons! (quants en fas??? doncs idem de smuaks)

angie

el relat he pogut olorar la màgia dels somriures oblidats en cadires rovellades on abans, un ésser especial amb nas vermell aturava el temps amb un somrís..

Vols saber un secret? Des de petita, sempre he volgut ser pallassa..

Adoro el misteri del cirs, quan es corren les cortines, la gent se'n va..i un cop es tenquen les llums comença el veritable espectacle i la veritable lluita..

M'hi has fet endinsar, de cop, a aquella olor a nostàlgia..a racons oblidats..a llocs tancats que ningú no recupera

No sé si volies transmetre això, però això m'he endut, i m'encanta..

Gràcies!

però ara calia tornar a dir-ho, no?

Relat tot poesia, amb un ritme precís i mesurat, amb paraules ben trobades i amb descripcions curtes i correctes que de mica en mica ens porten a la crua realitat de la solitud de la protagonista del conte, la pallassa. M'han calgut dues lectures de més per captar-ho, sóc una mica dur i quan he obert els ulls ja ho tenia clar, jo no puc dir-te res que no saps tu ja, ets molt bo, i en aquest relat ens demostres el teu talent. M'agradarà seguir-te llegint, quan hauràs penjat alguna cosa a RC. T'has ajustat correctament als paràmetres del repte, posant les paraules dins de la historia sense que en grinyoli cap.

Sols sé que he de canviar una cosa, haber-te dit: ets molt bo, ara dic que: ets molt bona.


Ens veiem a Premià.

Ferran

que t'has decidit a publicar.
g'agraeixo els consells i el comentari al meu relat, feia temps que ningú no em llegia cap relat.
espero que sesgueixis publicant.
quant el circ, a mi sempre m'ha cridat l'atenció que a la gent li agradi quan algú es posa en perill. A mi no m'agrada el circ dels d'abans, quan la gent es posava en perill, pateixo massa.
M'ha agradat el teu relat, et felicito. Ara, per a mi, el domador de feres es té merescut tot el que li passi, per maltractador d'animals.
salut
glòria