Cercador
Llàgrimes de mort
Un relat de: Eponine7Una llàgrima.
Transparent com l’aigua.
Incolora. I tanmateix tan grisa.
Salada. El plor amarg de l’infant
desolat que busca la seva mare,
perduda enmig d’una guerra.
El nin no sap què fer,
no té prou experiència.
Massa menut...
I plora.
Una altra gota s’escolta
galta avall. Té pressa.
Es precipita al buit
per traçar el camí
que faran les que seguiran.
La gota s’estén. Creix
gràcies a l’ajuda dels seus semblants.
Un bassal on s’hi emmiralla
la imatge de la mort.
La dona jeu a terra,
ara ja immòbil.
Descans etern...
I un nin que plora.
25/09/2000
Transparent com l’aigua.
Incolora. I tanmateix tan grisa.
Salada. El plor amarg de l’infant
desolat que busca la seva mare,
perduda enmig d’una guerra.
El nin no sap què fer,
no té prou experiència.
Massa menut...
I plora.
Una altra gota s’escolta
galta avall. Té pressa.
Es precipita al buit
per traçar el camí
que faran les que seguiran.
La gota s’estén. Creix
gràcies a l’ajuda dels seus semblants.
Un bassal on s’hi emmiralla
la imatge de la mort.
La dona jeu a terra,
ara ja immòbil.
Descans etern...
I un nin que plora.
25/09/2000