Llàgrimes de la memòria

... com n'arriba a ser de poètica. El rítme de les gotes en caure desperten un munt de sentiments. És curiós: adorm el cos, però desperta l'ànima i també la fustiga.
Emmandreix i fa valorar la calidesa d'una llar i la de la persona estimada.

Un relat que m'ha colpit: molt ben portat fins al final, molt ben tramat...

Felicitats, Deòmises! Tens una sensibilitat exquisida i una gran mestria per transmetre-la.

Materile

Benvolgut/uda relataire:

Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

(Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

Cordialment,

Comissió Concursos

TEXT AUTORITZACIÓ

En/na .........................................................................................................
amb DNI. número ......................................................................................
i nick relataire ............................................................................................
AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

Data .......................................

que es barreja amb altres sensacions de depressió o melancolia. Com és ara aquest relat que quasi en diria que és una prosa poètica, doncs sembla que es gronxi al so de la pluja. Una sensació que gairebé és agradable, malgrat està basat en trobar a faltar la persona estimada. M'ha agradat molt també que facis intervenir els diferents elements d'un dia de pluja barregats amb el que vas sentint, estirat al sofà. (el so constant de les gotes, l'espurneig d'un llampec,l'escalfor del radiador, el lleu moviment del ventre...). Aixó li dona un ritme i un caliu especial.

Felicitats!!

La remor de la pluja, el seu ritme constant, el seu so baixet, líquid i transparent, el seu color suau, unificador, fosquejant és pur plaer per a mi. comprenc la mandra que causa a molta gent, la melangia, el record, la memòria viva i més. encara que jo sóc dels que gaudeixen i es senten vius amb ella, creatiu i amb ganes de passejar sota el paraigua, he copsat aquest sentiment de mandra al menjador d'un diumenge a la tarda amb pluja d'ella. Una abraçada.

Aleix

Hola, company!
La pluja i la melangia sempre van agafadetes de la mà, s'hi presta a deixar-se emportar pels sentiments més tristos que tenim dins nostre.
Un somriure,
Anaïs

És veritat que fins i tot la memòria té mandra de manifestar-se i per això plora...
El teu relat retrata fidelment tota aquesta mandra que, moltes vegades, ens inunda l'existència.
Salut!
FRANCESC