Llàgrimes de la memòria

Un relat de: deòmises
Plou. Ha plogut tot el dia. Aquesta és una tarda de sofà i vànova. I no fer res més. Ja n'hi ha prou amb la pluja per augmentar l'enyorança que sento per tu. Tinc mandra de refer la meva vida. La mateixa mandra que em ve per oblidar-me de tot el que m'has ofert. I de tota la il·lusió suscitada. D'aquest somni que ha de ser la vida fins a esdevenir una realitat. Ara no em va bé, sincerament. Ni ganes. Bufa el vent. I plou. I deu fer un fred al carrer, que es treuen les poques idees de sortir de casa. Tan bé que s'hi està, a la saleta, sense res més que el silenci. Si tingués el comandament de la cadena de música a mà... Però m'he d'alçar per engegar-la. També és bo el silenci de tant en tant.

Plou. I sembla que no hagi d'aturar-se mai, aquest xàfec. M'endormiscaré amb aquest so constant de gotes caient als vidres, l'espurneig llunyà d'algún llampec esporàdic. Com si l'escalfor del radiador s'escolés dins de la meva consciència i em convertís en autòmat desprovist del seu mecanisme. Estirat al sofà, amb els ulls clucs, no moc ni un sol múscil del cos. Només el lleu moviment del ventre en respirar pausadament. Com si alimentés aquesta peresa que m'aclapara. Pel teu assumpte i per la vida en general. Vull descansar només. Sense son, per mer plaer, si fa falta. Per contrarestar que no puc passar aquesta tarda amb tu.

I et penso. Tenyoro. Et beso en la imaginació, i m'arrapo a la teva esquena. Amb desig de dormir i sentir el teu caliu. Mandrejant, gaudint-te calladament. Mentrestant, plou. Ho ha fet tot el dia. I ja no sé si les llàgrimes que ploro són també pluja de la memòria.

Comentaris

  • La pluja[Ofensiu]
    Materile | 17-04-2015

    ... com n'arriba a ser de poètica. El rítme de les gotes en caure desperten un munt de sentiments. És curiós: adorm el cos, però desperta l'ànima i també la fustiga.
    Emmandreix i fa valorar la calidesa d'una llar i la de la persona estimada.

    Un relat que m'ha colpit: molt ben portat fins al final, molt ben tramat...

    Felicitats, Deòmises! Tens una sensibilitat exquisida i una gran mestria per transmetre-la.

    Materile

  • Felicitats![Ofensiu]

    Benvolgut/uda relataire:

    Enhorabona! El teu relat ha estat seleccionat, pel jurat d'autors i autores, com a Relat de Qualitat del Concurs ARC de Microrelats a la Ràdio "Pecats capitals (7+1)" i per formar part del volum recopilatori.

    És per això que t'agrairíem que ens fessis arribar l'autorització perquè sigui inclòs al recull.

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça(associacio.relataires@gmail.com), el text que adjuntem al final d'aquest comentari, amb l'assumpte AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ PECATS CAPITALS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    (Si ja tenim la teva autorització, en relació a qualsevol altre relat seleccionat en la convocatòria, no cal que complimentes aquesta)

    Cordialment,

    Comissió Concursos

    TEXT AUTORITZACIÓ

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure el microrelat ...................................................................................................,
    del qual sóc autor/a, en el recull de microrelats "Pecats capitals (7+1)" que s'editarà a finals de 2013 mitjançant una plataforma digital de publicació. Així mateix també atorgo el meu consentiment per incloure qualsevol altre microrelat seleccionat al llarg de la present convocatòria i del qual jo en sigui l'autor/a i a difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    En aquest recopilatori vull constar amb el nom d'autor/a ..........................................

    Data .......................................

  • No sé que passa amb la mandra[Ofensiu]
    Atlantis | 20-01-2013

    que es barreja amb altres sensacions de depressió o melancolia. Com és ara aquest relat que quasi en diria que és una prosa poètica, doncs sembla que es gronxi al so de la pluja. Una sensació que gairebé és agradable, malgrat està basat en trobar a faltar la persona estimada. M'ha agradat molt també que facis intervenir els diferents elements d'un dia de pluja barregats amb el que vas sentint, estirat al sofà. (el so constant de les gotes, l'espurneig d'un llampec,l'escalfor del radiador, el lleu moviment del ventre...). Aixó li dona un ritme i un caliu especial.

    Felicitats!!

  • el ritme de la pluja[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-01-2013 | Valoració: 10

    La remor de la pluja, el seu ritme constant, el seu so baixet, líquid i transparent, el seu color suau, unificador, fosquejant és pur plaer per a mi. comprenc la mandra que causa a molta gent, la melangia, el record, la memòria viva i més. encara que jo sóc dels que gaudeixen i es senten vius amb ella, creatiu i amb ganes de passejar sota el paraigua, he copsat aquest sentiment de mandra al menjador d'un diumenge a la tarda amb pluja d'ella. Una abraçada.

    Aleix

  • Unides[Ofensiu]
    Anaïs | 20-01-2013

    Hola, company!
    La pluja i la melangia sempre van agafadetes de la mà, s'hi presta a deixar-se emportar pels sentiments més tristos que tenim dins nostre.
    Un somriure,
    Anaïs

  • Amic Lluís...[Ofensiu]
    F. Arnau | 20-01-2013

    És veritat que fins i tot la memòria té mandra de manifestar-se i per això plora...
    El teu relat retrata fidelment tota aquesta mandra que, moltes vegades, ens inunda l'existència.
    Salut!
    FRANCESC

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

332 Relats

895 Comentaris

223840 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978