Cercador
LLÀGRIMES DE FEL
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Desperta la ciutat
amb el seu ràpid tarannà.
Escombriaires que van a dormir
quan acaba la nit,
apilant el que per uns runa
que per a molts seria fortuna.
Cruel ironia!
Viure cada dia
empassant llàgrimes de fel
que el món vessa sobre la gent.
Sento dins meu
una pena lleu
que més que crit és sospir.
En busco les arrels
sese trobar res,
sense trobar motiu.
Dibuixada veig
la pena al front d’aquell
a qui per la tele veig morir,
amb tot luxe de detall,
sense a penes res a dir.
Quant de temps emprat
en confort per a oblidar
que el dolor existeix
i que el tenim a tocar...
tant sols allargant la ma.
Llàgrimes de fel
ens omplen el cor
quan tanquem els ulls
per no mirar.
Déu, si existeix, ha de saber
que la nostra tristesa
és submissió de la noblesa,
amb tal de no beure
amargues llàgrimes de fel.
amb el seu ràpid tarannà.
Escombriaires que van a dormir
quan acaba la nit,
apilant el que per uns runa
que per a molts seria fortuna.
Cruel ironia!
Viure cada dia
empassant llàgrimes de fel
que el món vessa sobre la gent.
Sento dins meu
una pena lleu
que més que crit és sospir.
En busco les arrels
sese trobar res,
sense trobar motiu.
Dibuixada veig
la pena al front d’aquell
a qui per la tele veig morir,
amb tot luxe de detall,
sense a penes res a dir.
Quant de temps emprat
en confort per a oblidar
que el dolor existeix
i que el tenim a tocar...
tant sols allargant la ma.
Llàgrimes de fel
ens omplen el cor
quan tanquem els ulls
per no mirar.
Déu, si existeix, ha de saber
que la nostra tristesa
és submissió de la noblesa,
amb tal de no beure
amargues llàgrimes de fel.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102657 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com