Llàgrimes brutes

Forats negres,
són tons ulls incandescents,
xuclant-me l'ànima...
Absorbint-me...

Roses malignes,
envoltant-me,
esquinçant-me la pell.
Jo? Un simple miratge.

Dubtes!

M'ofeguen de foscor,
sense oxigen,
tes perles de xocolata...
Cremo per dins,
el meu cor es dessagna!

Un crit!
Provant d'esguerrar
la nit que m'envolta.
Sento el fred, el terror,
el dring-dring
dels grillons
en els meus canells...

Por!

Dos estels de temor
negant-me l'existència.
El foc em consumeix,
la realitat es desfà al meu voltant i
els teus ulls m'empresonen!
Em fas teu i em rebutges.

Ràbia!
Escrivint per treure'm
la vena dels ulls,
alliberar-me,
volar...

Emperò, sabent que
tot és una il·lusió,
una mera fantasia
d'un conte de fades.
I aleshores et torno a mirar.
M'abraces amb cadenes roents de
dubtes. Tot és part del conte, la il·lusió..
emperò, m'agrada jugar
a prínceps i princeses,
tot i saber del cert,
que mai tindré un paper
en la nostra rondalla.