Lladre de poemes

Ara no recordo com he arribat a aquest poema.
Però sé que és culpa del poema.
M'ha robat els meus poemes i encara no me n'he adonat.

preciós

Encara que digués que no, cde vegades t'omples de vida, i la tramets a les paraules, i les paraules es converteixen en imatges i sentiments. La paraula en si mateixa es quel com important en tots els teus poemes, i té un valor intrinsec de formular allò que hom sent.

Molt bo. M'agradat es d'aquells per recomenar....

La teva poesia té un ritme marcat que convida a llegir-los i rellegir-lo,s perquè omplen la forma del sentit de les coses. No només dius exactament el que volies dir, sinó que ho sintetitzes en pocs versos i ho fas quadrar... i pam, la complexitat d'una idea feta senzilla.

He llegit que has guanyat algun premi literari.... Te'l mereixes.
Moltíssimes felicitats i una abraçada!

m

Felicitats pels premis guanyats merecudament.
Molt agraïda per l'extens comentari, ple de generositat, delicades i comprensió. Llibre me n'alegro MOLT per a tu i per tots els afortunats que contacetm amb tu. Quina joia trobar persones com tu, amb aquesta extraordinària capacitat d'expressió i d'amor.Come me n'alegro... Felicitats de tot cor i endavant!!

hola,
m'ha costat trobar-la, perque vaig llegint al·leatoriament i no recordo la majoria dels noms.
Però ara que he tornat a caure em sembla que em referia a Donzella Blanca.
és optimista.

ens llegim

De cada instant viscut ens amarem de sons i nous tactes.
Però hi ha poemes amagats que no han arribat a sortir, paraules que s'ha quedat perdudes en un espai abstracte, que només endevinem en aquesta recerca conscient amb ànima de poeta. Trobar vivències que ens permetin albirar un futur amb la força i la tendresa de cada aprenentage.

Lladre de poemes, recollint les sensacions i els sentiments emmagatzemats molt endins de la mirada...

PS.- No sé qui és la Rosa Lentini?
Em dones una pista...

Molts petons!!!

perquè ens dius que has triat sons, mots, versos... però has estat lladre només dels poemes, aquells que t'han dut les millors sorpreses, les experiències més encisadores, les més precioses... perquè, de vegades, les persones són els nostres poemes. I els robem. Per fer-los nostres. Persona... i poema.

Petonets, Llibre, permet-me que rectifiqui: no ets la reina de les lletres, ets la fada de les lletres. La lectura dels teus poemes en provoca un sentiment d'haver trobat la pedra filosofal de les paraules.

Una abraçada!