Litúrgia

Un relat de: deòmises
Palplantat davant de la basílica, n'observa la façana, satisfet de la seva obra acabada. Se sap de memòria els diferents matisos de la rosassa, cada fragment de vidre supervisat per ell abans de ser col·locat, tota escena que hi és plasmada. Podria enumerar les columnes i les claus de volta que suporten el pes de l'estructura o les dovelles que configuren cada arc, narrar les escenes que es formen en els vitralls dels finestrals laterals i traduir la simbologia usada en l'altar i en el presbiteri; tanmateix també seria capaç de llistar els noms dels sants i de les marededéus, representats en les capelles de la girola i de les naus laterals.

S'emociona en admirar el fruit de tants anys d'esforços, de maldecaps i de contratemps. Ha estat una lluita continuada envers la seva família inclús, que l'han relegat a un lloc ínfim, gairebé a tocar de la mort i de l'oblit. Només li queda el respecte de la seva mare, que en el darrer alè encara s'interessava per la seva gran empresa. I heus ací la seva tossuderia feta temple erigit per embellir la ciutat i aplegar-hi els fidels de l'Església. S'han arraïmat davant de les tres portes d'accés per presenciar la primera missa que se celebrarà i, com un ramat de xais, hi han penetrat en silenci, amb l'ordre que pot seguir una multitud.

Després dels repics de les campanes, que anuncien el començament de la litúrgia, resta amb expectació i escolta el so límpid i clar de les notes de l'orgue, de les estrofes plenes de joia cantades pels creients. Sense cap mena de dubte sap quin serà el resultat d'aquesta cerimònia perquè s'ha esmerçat en materialitzar les seves idees. Quan es tornin a obrir les portes, aquella caterva haurà despertat finalment, i emprendrà un nou camí més proper, de letícia i de dubtes, tan humà com la incògnita del demà i del més enllà. A partir de llavors, cada persona no temerà la ira d'un Déu inexistent, que ell ha sabut encabir dins d'aquells murs ferms, massissos, sòlids: l'arquitectura perfecta del seu ateisme.

Comentaris

  • Una vegada més...[Ofensiu]

    Una vegada més m’has captat amb les teves descripcions. Una vegada més m’has fet mirar el diccionari, cosa que uns anys enrere, per a mi, era un fet habitual en els relats d’en Josep Lluis Cusidó Ciuraneta.
    —Joan—

  • Molt bo[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 18-11-2018 | Valoració: 10

    Un relat que m´agrada molt, perqué potser molts també son ateus com el teu protagonista

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de deòmises

deòmises

336 Relats

912 Comentaris

231154 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:

Pèrgoles (o Escandinàvia)


Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.

Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.

Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;

Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.



***

Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...


***



deomises@hotmail.com

EL MEU BLOG:

Es desclou la tenebra...

Lluís
13.05.1978