Literatura del dia. ( Música).

Hola Gran Epicuri, Gran Mestre on els hi hagi!

Una salutació ben efusiva d'entrada, feia molts dies que no em passejava pel teu racó i he tornat a passar-hi fugaçment per interpel·lar-te.

Gran Savi i Mestre (Grec) Català, tu ets, Epi!

Fa molt de temps et vaig criticar per la manca de rigor ortogràfic dels teus escrits. Però no només et criticava per això, també veia en tu un potencial enorme, sincerament. A banda del teu sentit de l'humor i la simpatía que et tinc, veig que segueixes una bona línia creativa, pel qual et felicito.

El fet que segueixis escrivint aquí, en aquesta web, em confirma que tu ets algú amb criteri i independencia. Amb coneixement i amb raó. També amb passió, com dius en aquest teu poema.

Suposo que la teva feina és exigent o almenys et té força ocupat. I el fet d'escriure ho fas de més a més, tot desplegant la teva creativitat en moments de lleure. Molt bé, company.

La gent normalment es deixa rentar el cervell per la televisió i no interactua massa amb altra gent a través d'internet. Afrimació falsa. Perquè la faig? Per fer-te reaccionar i adonar que la gent no té un pèl de tonta. No es pot generalitzar. Però si no es pot generalitzar... segons diuen, llavors perquè encara hi ha Generals a l'excèrcit? O perquè hi ha Eleccions Generals? O què me'n dius de la Generalitat? Una institució "general" per a tots els Catalans?... Hi ha coses que no les pensem gaire, o sí? Jo crec que la gent no és estúpida, la gent sap molt bé el què vol a la vida. Però no tothom, en general.

L'altre dia vaig anar a l'FNAC de Barcelona i vaig comprar 2 llibres. En concret n'hi ha un que destaco: "Sobre el amor a las riquezas" de Plutarc. No l'hagués comprat sinó l'hagués vist allà sobre del taulell del venedor, en el que hi havia 2 llibres per vendre, aquest i un de la breu historia de Catalunya per Pierre Vilar (historiador). L'altre llibre que vaig comprar és un que va sobre l'Economia del Bé Comú (de Christian Felber), que també te'l recomano.

Em vaig quedar Plutarc i me'l vaig llegir per sobre fa uns dies. Resulta que ara podría ser que Plutarc estigués de moda en temps de crisi.

Clar, parla de moderació en la riquesa i de l'esclavitud de qui demana crèdits.

Normal, no?

Jo li fotia una ració doble de Plutarc, via intravenosa, a tota aquest trepa de polítics i banquers corruptes que ens han enfonsat a la crisi actual. Que n'aprenguin dels Mestres Grecs. Ells sí que tenien les coses clares i les van escriure per advertir-nos del que passa a la vida.

Però com acostuma a pasar: La historia és cíclica i els errors es repeteixen, malgrat les circumstàncies.

Quanta raó tenia la Bíblia en dir-nos: Vindran 7 anys de vaques magres i 7 anys de vaques flaques. Hi ha profecíes que no passen de moda. Tendeixen a cumplir-se secularment, pels segles dels segles.

Qui diu 7 també pot dir 3 dècades?

No sé, però en David Cameron, premier Britànic, deia que la crisi tindria conseqüències que s'allargarien fins els anys 30 (del segon mil·leni) = 2030-2040.

Cal veure les coses amb perspectiva, jo penso, i dir, com deia en José Mota, aquell humorista, tot parodiant a l'Iker Giménez de "Cuarto Milenio": "Cuantos milenios".

Quants milenis portem sobre aquest planeta? I quants segles ens queden per respirar una mica d'oxigen en bon estat?

No sé pas si durarem massa mil·lenis!

Salut Epi, Epicuri, Mestre!

Bon dia: Lletrat i Literat.



ll.