Lírica matutina d'aspecte pebre

-Bon dia senyoreta Engruna.

-Bon dia senyor Farí-Farop.

Quanta vida per viure i què poc que ens airegem,

inclinats en la bonança del cafè matiner

i del bon jour d'accent dubtós...

Totes aquelles cabres somiades resten

en un 110 metres tanques

circularment rotatori i infinitament assimètric...



-Bon dia senyor Crisp.

-Bon dia senyoreta Lela.

Perquè ens despulles cristall de perla,

davant la lluna, quan just som a tocar?

Quan les pessigolles del nostre somni en el teu nas...

tot just ens donaven corda

per seguir tibant fins el canvi de rasant

del camí al volcà que siesta i bofarull...


Cremí!!!!! August!!!! Heretge!!!!!


Bon dia canta la magdalena amb llet,

que tot just un krispie salta i claqueja de claqué

i canturreja un Louis Armstrong de xocolata blanca..

Surto a la terrassa i xapurrejo a un sol de bonança

que em falten les xanques,

que la brivor del dia fugaç em descoloca...

que la crueltat del sentiment

em fa sentir cremallera i m'obre en canal

mentre dibuixo petits grafits embadalits

i llunes prunes amb coves sense destí...


Bé, el què deiem...

-Bon dia senyor Ramón Cugat del bigoti escuat...

-Bon dia senyora donzella del cabell carbó ucranià

i les arrugues brodades d'onirisme...

Quanta vida que ens queda per viure...

i restem instal.lats en la bonança del cafè bon jour

i l'ensucrada matutina del renta plats...

Doncs res, estripem el carnet d'astronauta

i a otra cosa, Ana Rosa

(canta el canari flauta)

...

-Bon dia senyor Norbert

-Bon dia senyoreta Esbravah-dú...

...

...

...