Líquid amniòtic mental

Un relat de: Encarna Romero
Líquid amniòtic mental

Aquest estat gairebé perenne d'il•lusió
en el qual ens movem
sense ni tan sols preguntar-nos el perquè.

Aquest llarg i pesat girar sobre un mateix,
fonent-se en la més profunda cavitat
i en el sense sentit de l'ésser.

Aquesta absurda pesadesa de les idees inacabades
i dels desitjos confusos i poc anhelats
que suren amb indesxifrable malaptesa.

Aquesta gegantina ceba insubstancial:
el bulb de les mil capes
que entre llàgrimes anem desfent.

Aquesta desafortunada adaptació al no pensar,
a empassar sense mastegar,
a no qüestionar i negar-se a mirar.

Aquest pesat i ensopit líquid amniòtic mental
en què suren els perduts pensaments,
endormiscats i inerts.

Aquesta tòxica somnolència intel•lectual
que s'expandeix com un núvol de fum,
fosca i maldestrament encegadora.

Encarna Romero (Barcelona - 05/2014)
drets reservats d'autor

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer