Línies són cercles.

Un relat de: Epicuri

Aquests instants que ara passen,

sempre aniran passant.

Ara passen. Tu els fas. Per sempre.

I mai no és repetiran.

Que siguin bons, és fàcil.

Suportar el dolents, ajudar-se i ajudar,

és un art molt gran.

Agafa'm les mans, mirem nos, cantem plegats.

Compartim veus i silencis, i sabem-nos, finalment separar.

Tu per una banda, jo per l'altre, que el que de bon grat se separa,

de bon grat, es torna a ajuntar.



Comentaris

  • El temps i l’ara [Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 03-09-2020 | Valoració: 10

    Passen les hores i el temps, resten els instants. El pas del temps, un dels temes més vitals per la poesia. Una forta abraçada.
    Aleix

  • No estic segur d'haver-lo entès, però m'ha agradat.[Ofensiu]
    unicorn_blanc_del_bosc | 03-09-2020 | Valoració: 8

    Abans que res: m'ha agradat.

    M'ha fet pensar (sóc sincer i és un elogi) en els antics poetes grecs, com Homer en certa manera, que feien poesies del tipus "oh deesa, la ira funesta d'Aquiles de Peleo".

    Trobo que és bona cosa fer-se ajudar (casi sempre es té el mèrit suficient) i estar disposat a ajudar (diuen que lo bo costa) i ser bona persona (la maldat acaba per estar desvaloritzada moltes vegades, opino jo). Tu menciones tot això en el poema, si m'hi he fixat bé.

    Opino que cal ser bona persona i lluitar per al bé, i trobo que molts són així, sinó la societat s'enfonsaria.

    ¡¡Bé, ens veurem, Epicuri, no vull sonar egoista però espero que segueixis agradant-me, amic meu, si puc anomenar-te així!!

l´Autor

Foto de perfil de Epicuri

Epicuri

1124 Relats

836 Comentaris

428771 Lectures

Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Ho deien els Azteques: Hola, Soc Tú.

Em re-escric a mida que em llegeixes.

Els antics filòsofs Grecs, feien reunions a on es parlava amb els ulls embenats, per tal de que cap prejudici visual interferís en el seu discurs.

Estimat Idomeneus:
T'escric aquesta carta en un bon i feliç dia per mi que també es l'últim de la meva vida ja que he patit una dolorosa incapacitat de pixar, també una forta disenteria per la qual cosa res no es pot afegir a la virulència dels meus patiments. Però la alegria de la meva ment , fruit de la contemplació i pràctica de la meva filosofia supera totes aquestes afliccions. Et demano que tinguis cura de la canalla de Mendrotorus en justa correspondecia a la savia devoció d'un home jove vers la meva persona i la meva filosofia.
Epicur.

El 17 de Juliol cel.lebro, amb molta joia l'any de bona vida a Relats en Català.

Sorprés i content de la vidilla que m'has donat.

La foto li dec a la tremenda menjada de coco que em va provocar un enllaç del Jeremias Soler. Aquest:
http://www.youtube.com/watch?v=oGKm6_-BmRE

Desde llavors he estat obsessionat per trobar la foto del l'univers més petit que he pogut: Es la foto de presentació, feta amb un microscòpic electrónic. Es un àtom d'or.

Es més difícil observar el micro Univers que el macro univers. Però això es tot un altre Quantum.

Un bon sentit de la vida i aquest univers, definit per un físic eminent, com a insensat, es ser el més feliç possible.
O al menys no fer mal.

La veritat ens fa lliures. I la finestra es l'amor .

La vida es un acudit: No importa tant la seva llargada. El que importa es que tingui gràcia.

M'habria agradat escriure un tractat de filosòfia, únicament amb acudits, però m'ha faltat sentit de l'humor.
Wittgestein.

O la lluna que s'afina
al pasar carena enllà
es quan dormo
que hi veig clar
prés d'una dolça metzina.

J.V. FOIX.

Omple el got i beute'l ara.
Sense presa
sense temps.

Jaume Sisa.

Jo, l'ànima de la prada
que es deleix en florir
i ser dallada.

Joan Maragall.

Mercès per llegir
estim en molt
la vostra companyia.

markonomistes@hotmail.com