L'infern

Molt s'ha parlat de l'infern, uns el creuen d'una manera i altres d'una altre...

Jo coneixia un bon home que amb tot l'entusiasme del món deia que ell preferia anar a l'infern doncs pensava que el cel devia ser molt avorrit, ple de monges i capellans, i ,en canvi, a l'infern s'hi trobaria la gent divertida, lliberal, així com els artistes del paral·lel i que s'ho passaria molt bé.

Però l'opinió més general, diu que esta situat sota terra i que és molt calent. Es triga un parell de dies en arribar malgrat que tot el camí és fàcil i planer. Hom també s'imagina que és com un castell de parets gruixudes entre mig de boscúries. Entre la gent de mar de la badia de Roses i Empúries, es creu beure passatges submarins, castells encantats situats al fons del mar.

Així com el cel, hom el suposa un jardí radiant ple d'harmonia, l'infern és tot el contraria, tot és vell, rònec i ple de teranyines. També he sentit a dir que el camí que hi porta és un xic costós de caminar, doncs els peus s'enfonsen.

Una rondalla molt antiga explica que un rei per treure's el seu gendre del davant li demanà que li portés el barret del dimoni; el gendre va anar a cercar el capell a l'infern però no portava ni un cèntim per pagar al barquer d'aquella barca famosa que corria pel riu, va prometre al barquer que pagaria al retorn però el barquer li va dir que no era possible, ja que pels que anaven no hi havia retorn. El gendre li va assegurar que tornaria. El barquer es va comprometre a passar-lo de nou si li deia com ho havia de fer ell per canviar d'ofici perquè estava cansat de fer el mateix durant molts anys. El gendre es va fer amic de l'àvia del dimoni, que li va donar el barret del seu nét i li va explicar com ho havia de fer el barquer per trobar qui el rellevés en el seu ofici. A la tornada el gendre li explicà al barquer que al primer que acudís a demanar-li que el portés amb una excusa li fes aguantar els rems de la barca i un cop els hagués lliurat fugís cames ajudeu-me. El barquer va seguir el consell, el primer en presentar-se va ésser el rei que al saber que el seu gendre havia anat i tornat de l'infern, ell també va voler aconseguir-ho, però es trobà burlat pel destí.