L'infern de Neró

Un relat de: wynelland
Per celebrar el dia del Pilar, el centre aragonès organitzava cada any un festival de jotes. En Miquel no se’n perdia ni un. Es vestia de «baturro» i s’entortolligava un catxirulo al cap, i vinga ballar i fer bots intentant picar de peus. Ho feia prou bé. De vegades fins i tot cantava. Jo m’ho mirava de lluny, sense gosar participar d’aquella alegria tan esbojarrada. En Miquel feia molt de goig i tenia bona veu; no és estrany que tingués tant d’èxit. Parlava amb tothom i no parava de riure. Com si tots els seus problemes s’haguessin esfumat per sempre. I les hores passaven i jo em quedava allà, entremig de la gent, esperant que el festival s’acabés ja, perquè tenia feina i en el fons aquella festa m’avorria. Fins que un dia hi va haver una gran catàstrofe. Per sort en Miquel no era a l’escenari en aquell moment. Les jotes havien anat sonant una darrere l’altre, amb una gran desfilada de ballarins i ballarines vestits amb faixes, espadanyes i aquelles faldilles tan bufones. I de sobte algú va dir foc. I els telons que hi havia a la banda esquerra de l’escenari aviat van estar coberts de flames. La gent va començar a fugir. Cridaven foc. I les flames s’aferraven a qualsevol cosa que pogués cremar. Els ballarins van saltar de l’escenari, i de cop i volta tot eren corredisses, i crits, i flames. I jo notava l’aire calent que em feia cremar les pestanyes. I la gent corria. De sobte, tot era soroll. Vaig mirar al meu voltant, però no vaig veure en Miquel enlloc. L’escalfor i l’olor de cremat ho envaïen tot. Aviat plouria cendra. Vaig córrer com vaig poder fins a la porta sense deixar de cridar en Miquel. Però hi havia massa gent i no em sentia. I mentre corríem ens entrebancàvem uns amb altres. Vaig caure, i va ser llavors quan vaig veure que el terra de l’escenari també cremava. Aquell paradís d’alegria i rialles s’havia convertit en l’infern. I entremig de les flames hi vaig distingir en Neró. Tocava l’arpa amb llàgrimes als ulls.

Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: