L'indiano (Èxit-Fracàs)

De jove, quan va marxar, era un tarambana acabat. Li agradava més la xefla que el treball, peró semblava que havia acabat posant seny. Havia emigrat amb una mà a cada butxaca i ara, milionari en tornava. Les notícies que arribaven de Cuba no podien ser més prometedores. A can Ribot s'esperaven amb gran delit el retorn del fadrí, que havia passat llargs i dificultosos anys a l'illa i semblava que havia aconseguit, finalment, fer fortuna.


En la darrera carta els explicava que tornava a casa amb una maleta plena de bitllets, aconseguits després de liquidar el seu negoci d'indiano: havia creat, del no-res, una fàbrica de pèsols. S'acabaria haver de treballar la terra, sembrar, regar, collir … Un inèdit procediment industrial, la revolució al món agroalimentari, feia que els preuats llegums es podéssin produïr de manera mecanitzada. Ja no calia patir més per la collita : la seva fàbrica elaborava pèsols dia i nit, tot l'any. Tan extraordinària era la patent que els americans, bocabadats, li havien pagat a preu d'or. Això li hauria de permetre, a ell i família, tenir la vida resolta i un futur daurat per davant. En un racó de l'era de la casa pairal ja hi tenien un clot fet per plantar-hi una palmera monumental.


Poc s'imaginaven a can Ribot que, en meitat de la travessa camí d'Europa, una gran tempesta sacsejaria de tal manera el vapor que el tornava a casa, que la maleta dels somnis aniria a parar, sencera, al fons de l'Atlàntic.


Almenys, aquesta era l'explicació que el fadrí comptava donar-los …