L'inacabat no acaba

-No, si us plau, no segueixis fent això que no ho suportaré ni un minut més! Ets dolenta, mooolt dolenta!

Ella riu, obertament. La roba íntima, sensual, de color verd maragda transparent...i ella giravoltant com una nena petita fent de baldufa. Després es queda quieta, li canvia la respiració: passant-s'hi una, dues mans, ben trapella.

La llum de la cambra és més que adient, intimista: unes espelmes d'olor dolça i insinuant. Música relaxant de fons i es crea un ambient que...que la dona trenca amb l'estimulació i l'excitació creixents.

S'han besat tant que han vessat tendresa i escalfor a raig i el raig vol esdevenir un oceà de plaer. Per això ella s'ha 'desenganxat' i ha volgut fer una mica d'espectacle incitaire, amb aquella mirada i aquell somriure que ell, impacient, es mor per menjar. O explotarà.

Es mou, mostra i no mostra, s'acosta i recula, cantusseja alguna cosa indesxifrable que ell anhela entendre sabent que és impossible, que a ella li encanta el toc críptic i allò encara el fa embogir una mica més.

***********

-No ho soportaré ni un minut més!

Durant el dia, algun cop se li escapa exclamar-ho. A vegades estant mig endormiscat.

-Avi, què et fa mal?

L'ancià fa un cop amb el bastó al terra de la plaça. S'aixeca per esbrevar el record i s'esforça en jugar a pilota amb el nen. Si no la xuta amb un peu ho fa amb la vara de fusta que l'ajuda a sostenir-se.

-Gol! Avi, que no t'hi estàs fixant!

Que desperta que és, aquella criatura! L'home gran, sí, no s'ha desencaboriat: li ha vingut la imatge tan nítida, que ha estat a punt d'estirar els braços per abraçar el cos de dona. S'ha trobat amb aire. Ansiós, ni s'ha obligat a reviure el que no permet que es difumini, aquella deliciosa escletxa esdevinguda quasi onírica, fantàstica. Se li han tornar a escapar els mots:

-No ho soportaré ni un minut més!

I aleshores la vida va esdevenir tota la resta de paradoxals minuts, hores, dies, setmanes, mesos i anys. Aquells mots van quedar anquilosats, l'acció insatisfeta i l'anhel perpetu.

- Avi...estàs trist pensant en la primera àvia?

A l'infant algú li ha dit ja que havia sigut una dona molt bonica i alegre i que va aparèixer a tots els diaris. Un tiroteig al barri, ments sense seny, i unes quantes bales que van desplomar desig i amor travessant una finestra.

No, no havien desplomat res.