L'Impuls de la vida

Un relat de: Neus Marín Cupull
Intueixo el seu somriu. Me l’imagino perfecte, com els que surten en els anuncis de dentífric. Observo la seva pell daurada, terça, jove i els seus cabells de color marró recollits de mala manera i aquest petit bel de color mel que se li fica entre els ulls, el qual intenta treure’s bufant, però sense èxit. Admiro aquesta bellesa primerenca de mirada cansada, sap que l’observo en silenci, mentre les seves mans treballen amb destresa el meu braç. Com a premi pel meu comportament em pregunta sense mirar-me als ulls.
-Per què duu sempre la llibreta? Què anota? – em pregunta, mentre treballa amb les artèries del meu braç.
-Aquest quadern?- dic sorprès perquè ha descobert el meu secret i mig avergonyit li confesso que és la llibreta de l’impuls.
-L’impuls? A què?- em respon, mentre deixar en una safata de plata l’agulla, la goma elàstica de lligar braços i un tub amb el meu ADN.
-A escriure – li contesto.
-És escriptor, vostè?- em pregunta encuriosida.
-Bé, ho intento- responc amb humilitat.
- Què li impulsa a escriure? - em pregunta, mentre s’aparta el bel de cabell de la cara amb la punta del dit. Un dit, d’una mà que s’amaga en un guant de làtex.
-Doncs... L’impuls és com una crida interna. És la necessitat d’escriure. Si preguntéssim a escriptors consagrats, és possible que ens donin un munt de motius alguns d’ells més poètics, d’altres més pragmàtics, però crec que tots dirien el mateix. Tant se val, si tens la formació adient o no. Tant se val amb el gènere o l’estil que escriguis l’efecte és el mateix. Vols escriure. Si aprofundim més en la pregunta, t’adonaràs que tot escriptor comença dient que li agrada escriure. Tan simple com a això. És el mateix que dir que ens agrada el pastís de xocolata. T’agrada el pastís de xocolata?- li pregunto.
- Sí, és clar- em diu amb un somriure amagat darrere d’una màscara.
- Doncs la qüestió és saber fins a quin punt t’agrada aquest pastís. Potser és una obsessió? Una addicció d’explicar històries, mitjançant la paraula, ja sigui relats, contes, poesia, o fins i tot l’atreviment d’una novel•la. Encara que tot plegat quedi desat en un calaix. Suposo que em preguntaràs per què escric, aleshores?– li pregunto, mentre intueixo de nou el seu somriu. – Doncs escric perquè he descobert que ja no m’agrada, sinó que m’apassiona. He descobert que vull més. He descobert el meu fitxer creatiu amb infinitats de carpetes, de diferents continguts. Carpetes plenes d’històries explicades per diferents narradors, d’altres que donen pas als personatges, els quals tenen moltes coses a dir... He descobert que puc crear, que puc recrear, que puc destruir. Puc ser qui vulguis, que sóc lliure de fer el que em vingui de gust amb els meus escrits, perquè l’engranatge s’ha activat i ja no puc aturar-lo perquè s’ha convertit amb una necessitat. I tu? D’on et ve la necessitat de salvar vides?
Amb la mà dreta s’abaixa la mascareta i amb un somriure perfecte em diu:
-Per l’impuls de la vida.

Comentaris

  • Impuls[Ofensiu]
    Canela fina | 06-08-2020 | Valoració: 10

    L'impuls d'escriure, la llibreta, la vida...
    Jo li dic llibreta dels pensaments urgents a la meva ;)
    M'ha agradat molt el teu relat. I gràcies pel teu comentari al meu "Desitjar". Una abraçada! Ens llegim ;)

  • Impuls[Ofensiu]
    Canela fina | 06-08-2020 | Valoració: 10

    L'impuls d'escriure, la llibreta, la vida...
    Jo li dic llibreta dels pensaments urgents a la meva ;)
    M'ha agradat molt el teu relat. I gràcies pel teu comentari al meu "Desitjar". Una abraçada! Ens llegim ;)

  • Reflex[Ofensiu]
    Boris | 13-05-2020 | Valoració: 9

    Crec que al final per això som aquí, en aquest portal, vull dir. Tots tenim aquest impuls, com bé dius, i necessitem un escapament. M'he sentit molt identificat amb el protagonista del teu relat, crec que has plasmat prou bé el que jo sempre he considerat un "neguit" (tendeixo al got mig buit), que et remou per dins.

    I gràcies per deixar el teu comentari al meu relat.

  • Tot es mou per impulsos...[Ofensiu]
    Nil | 04-05-2020 | Valoració: 10

    Corroboro tot el que dius per quan a l'impuls d'escriure. M'agrada com ho has exposat i poca cosa puc afegir, perquè m'estimo més quedar-me amb les teves paraules. Mots amb un aforta càrrega de veritat adquirida amb el temps. Permete'm acabar amb unes paraules, que jo tinc incrustades a la meva biografia perquè trobo que s'adiu molt amb la meva experiència persona com a voluntat de voler ésser poeta. Heules ací!: -Només escric poesia en moments en què em sento de debò vulnerable. Per això, segurament, de sempre he equiparat la poesia amb el dietari íntim. Escrius i et consoles, destil·les el teu dolor o confusió, i si tens sort també et comprens. Mariu Chivu (1978-) Poeta romanès. Nil.

  • La vida ens porta a analitzar-nos interiorment[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 01-05-2020 | Valoració: 10

    Meravella com un expressa, perquè el títol, que t'he posat, és le primer que m'ha esdevingut al cap. Ho desenvolupes amb una naturalitat molt bona i esquisida, Neus. Analitzar-se interiorment és un tant arduo... aixì pensé... El teu escrit s'eleva...
    Enhorabona...Neus...
    PERLA DE VELLUT

  • Agraït pel...[Ofensiu]
    jomagi | 30-04-2020 | Valoració: 10

    ...teu amable escrit, per dues raons; primer per creure i pensar amb l'escriptura que, és com construir la catedral de la vida de cada un de nosaltres amb sentiments i vivències que omplen els nostres calaixos "plens de fitxers"... En el títol i en les últimes paraules del teu magnífic escrit queda tot dit: -Per l'impuls de la vida !!!... Segona raó, per haver-te descobert. T'afegeixo als preferits per seguir els teus escrits. Una abraçada.
    P.S. Respecte la nostra filla Patrícia haig de matisar que malauradament és discapacitada intel.lectual. Coses dels Déus ?
    A reveure Neus.

Valoració mitja: 9.83

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Neus Marín Cupull

Neus Marín Cupull

11 Relats

68 Comentaris

4882 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Nascuda a Barcelona, un dia d'abril.

Ofici: Aprenent
Estudis: Formació continuada de l'aprenentatge.
Neguits: Tots i cap. Només vull deixar-me anar i sobretot no deixar d'aprendre mai
.