L'implant Omega

Ara, que ja és massa tard, entenc la ferotge oposició que patí el projecte i les involucions ètiques que se’n desprenien. I en comparteixo, encara que sigui a destemps, la repulsió i la resistència, però el món malvivia immers en la desesperació.
La població havia arribat a un punt de càlcul difícil i no hi havia prou menjar, aigua ni lloc per a tothom. No podíem produïr més aliments; no sabíem optimitzar millor l’aigua; no havíem reeixit en colonitzar l’espai.
L’òrgan governamental decicí no només controlar dràsticament la natalitat, sinó afavorir també la mortalitat. Aquesta fou la directiva plantejada a un reduït grup de científics entre els quals em comptava. No se’ns demanava la opinió, només una solució efectiva. I la trobàrem. Després de moltes premisses i prototips vam desenvolupar l’implant Omega, un giny tecnològicament molt avançat que és instal•lat a cada habitant del planeta. Monitoritza el rendiment físic i mental de l’hoste a partir de càlculs basats en l’adquisició continuada de múltiples variables biomètriques. Si el rendiment disminueix per sota del llindar establert, l’implant inocula una neurotoxina indolora però implacable que acabava amb la vida del subjecte en segons. Ens audita com una empresa: balanç positiu, endavant; negatiu, tanquem la barraca. Ja no hi ha lloc al món per vells decrèpits, malalts crònics o esguerrats.
Això ens ha permès viure millor. Com a mínim fins l'hora de plegar veles, que no és dictaminada per la voluntat de l’ens superior de la vostra preferència, sinó per la decisió preprogramada d’un circuit integrat que us avalua dia i nit sense descans.
Ara tinc seixanta anys i un nét magnífic. Vull gaudir-ne i ensenyar-li mil coses. Ja no treballo però puc oferir molt, encara. Consell, coneixement, suport. Angoixat, no deixo d’exercitar el meu cos, de llegir i d’escriure, però sé que l’implant veurà una disminució de la meva activitat i que ben aviat, massa aviat, sentiré una lleu punxada que m’indicarà el punt final.