Limam

Un relat de: Lídia Casanova

El sol il·luminava les fosques cares d'en Limam i del seu pare. La immensitat d'aquell cel blau impressionava tant el nen que no podia deixar anar la mà de Saleh. El suau vent del monstre Sàhara esborrava a cada pas la petjada més antiga, recordant a l'adult i ensenyant a l'infant l'incertesa de la vida. Caminaven sense sabates per acompanyar millor el silenci i descansaven a l'ombra d'alzines invisibles.
En Limam va trobar un escorpí mare amb sis criatures a la seva esquena. El nen, que poc a poc li anava agafant confiança al càlid paisatge del desert, intentà esclafar l'animal. Saleh agafà la mà de Limam sense vacil·lacions i evità així el seu propòsit. L'infant mai no oblidà el que el seu pare li digué després: "Respecta les criatures i no siguis com els teus botxins".
Limam passeja ara de la mà del seu fill i observa de lluny, als barrancs dels miratges, com cada tarda es posa el sol a sobre la mar, la mar del poble Saharaui.

Comentaris

  • Els pobles i les seves persones[Ofensiu]
    Lèvingir | 24-09-2007 | Valoració: 10

    les històries i les seves vides.
    Una història curta però plena d'imatges i experiències.

    Lèvingir

  • alex1985 | 24-09-2007 | Valoració: 10

    10, 9, 8... "contenemos la memoria de todo lo que ha
    sido y lo que es; existimos juntos vivos y muertos."

    Per tant, "respecta les criatures i no siguis com els teus botxins."

    PEtonets princesa. Àlex.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Lídia Casanova

Lídia Casanova

7 Relats

20 Comentaris

7795 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Em dic Lídia Casanova, sóc de Sant Boi de Llobregat i sóc periodista. Per mi escriure és dubtar, és buidar-me i és viure. L'única cosa que sempre em fa feliç.