Limam

El sol il·luminava les fosques cares d'en Limam i del seu pare. La immensitat d'aquell cel blau impressionava tant el nen que no podia deixar anar la mà de Saleh. El suau vent del monstre Sàhara esborrava a cada pas la petjada més antiga, recordant a l'adult i ensenyant a l'infant l'incertesa de la vida. Caminaven sense sabates per acompanyar millor el silenci i descansaven a l'ombra d'alzines invisibles.
En Limam va trobar un escorpí mare amb sis criatures a la seva esquena. El nen, que poc a poc li anava agafant confiança al càlid paisatge del desert, intentà esclafar l'animal. Saleh agafà la mà de Limam sense vacil·lacions i evità així el seu propòsit. L'infant mai no oblidà el que el seu pare li digué després: "Respecta les criatures i no siguis com els teus botxins".
Limam passeja ara de la mà del seu fill i observa de lluny, als barrancs dels miratges, com cada tarda es posa el sol a sobre la mar, la mar del poble Saharaui.