L'Illa del nàufreg (Capitol II).

Un relat de: JakpaT

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Vàrem voltar per l'illa durant set llunes i vàrem arribar a una vall.
On vam veure de lluny un poblet. Ens vàrem apropar sigilosament.
Vam observar com montaven un sacrifici. Veiem a una noia. Penso que el meu acompanyant m'intentava dir que era la seva esposa. També duia una cabellera llarga i rosa.

Se la veia molt nerviosa , ara que s'apropava l'hora tenia molta por.

Havia estat un any molt dur, molt calorós. Feia més de catorze mesos que no plovia una sola gota. Els conreus no donaven res, i els animals no trobaven herba fresca per menjar.

En el fons del cor sabia que el que ella faria seria tant important per el seu poble que no els podia defraudar... però alhora tenia molta por, molta. Ens varem apropar per intentar procedir al rescat de la noia. Vam veure com el cap del poblet l'entrava dins una cabana.

A dins de la cabana en una taula, al fons de l'habitació, hi havia totes les joies que hauria de dur l'endemà: llargs collarets d'or i argent, arracades, braçalets, diademes, fins i tot una corona d'or amb incrustacions de pedres precioses. Quan portés totes aquestes joies al damunt tindria feines per caminar, del pes que fan


Al costat de les joies, una túnica. Una preciosa túnica de seda brodada amb fil d'or amb uns talls als costats que arribaven fins a l'alçada de les aixelles.

La túnica i les joies seria l'únic que portaria l'endemà per oferir-se al Deu de Sol.

L'habitació estava tancada a pany i clau. Ningú hi podia entrar ni sortir, ningú llevat del guardià que vigilava la porta i tenia ordres de no deixar sortir, sota cap concepte a la noia de dins.

El guardià, un noi del poble maia, havia estat entrenat per fer aquesta feina. Era el més alt de tots els vailets del poble, així i tot només aixecava 1'65, tenia les faccions boniques, la pell bruna, els ulls clars, un somriure afable i un secret que li pesava dins el cor: Estava bojament enamorat des de feia anys, de l'Ara, la verge que estava custodiant. Una gran tristesa omplia la seva ànima, sabia que l'endemà perdria per sempre la que en temps enrera havia estat la seva estimada.

Era més de mitjanit, els passadissos de la piràmide estaven quiets. La tradició manava que aquella nit, dins la piràmide només hi hagués la noia que l'endemà llençarien al pou i el seu guardià. El noi, cansat d'estar-se dret, s'havia deixat lliscar fins a quedar assegut i recolzat a la porta, a l'alçada de la seva cara hi tenia el forat del pany, que fitava amb delit.

L'Ara estava dreta davant la taula on hi havia les joies i la túnica. La veia d'esquena, estava molt bonica amb un vestit de colors taronjats, molt senzill, que li arribava als peus.

La noia no sabia que l'estaven mirant, es pensava que estava sola dins aquella piràmide tant gran.

No podia dormir. Estava nerviosa, es mirava la túnica sagrada i va voler provar-se-la.

Va descordar els cordons que lligaven els dos costats del vestit que portava, un a un. Des de sota l'aixella fins a l'alçada de la cintura petits cordons lligats amb llaços anaven tancant les dues teles que cobrien el seu cos.

Fora el noi seguia mirant.

Les dues parts del vestit s'anaven separant mica en mica. Sota de les teles, una pell fosca, suau i lluent anava apareixent a la vista. Ja es podien endevinar uns pits rodons que desafiaven la força de la gravetat, una panxa llisa, una cintura preciosa i uns malucs que convidaven a pessigar-los. Finalment, el vestit, alliberat de tots els cordons, va lliscar per tot el cos fins a quedar amuntegat al voltant dels peus.

Les cames llargues, el cul tant simètricament perfecte i una esquena dreta que s'enfilava cap el coll. El cabell, llarg i negre queia damunt les espatlles. Un cabell lluent i llis que es va moure quan la noia, alçant una de les dues cames, va acabar de sortir del vestit, per apropar-se a la túnica. Fou llavors, quan el noi la va veure de perfil. La seva mirada es va passejar per els seus pits, acariciant amb els ulls, uns mugrons foscos que s'havien endurit amb la frescor de l'estança. Va anar baixant la vista cap al melic i va seguir més avall.

Un borrissol negre, els pels arrissats que cobrien l'escletxa verge que li hagués agradat tindre en aquell moment. Aquesta visió l'omplia de desig, la cigala li havia crescut com mai ho recordava . Es va haver de descordar els pantalons que duia, perquè li pitjava tant, que li arribava a fer mal. Se sentia el pols bategant amb força als costats del cap, la suor li baixava sense remei, i les llàgrimes vessaven dels ulls, al veure la seva estimada i saber que aquella era l'última nit que viuria
La jove aguantava davant seu la túnica, mirant-se-la. I del fons del pit, li va sortir un esglai, un crit d'angoixa, mentre les cames li fallaven i queia ajaguda al terra de l'habitació.

Al veure això, Ham que així es deia el noiet, es va alçar, i va entrar de cop cap dins, per comprovar si li passava alguna cosa a l'Ar.

La noia, nua com estava, va tapar-se els pits amb les mans, mirant-se amb els ulls plorosos al seu amic, que estimava secretament des que era petita.

Sense dir-se res, ell va córrer cap a ella i la va abraçar , la proximitat d'aquell cos tebi, nu, i desitjós va fer la resta. Els llavis es buscaven, s'unien, la boca d'ella s'obria per deixar entrar la llengua que amb delit buscava l'altre. Les mans d'ell acariciaven la seva esquena. Les mans de ella arremangaven la camisa del noi. Al cap d'una estona, estaven tots dos despullats, al terra de l'habitació.

Ella es deixava fer, mentre la llengua del guardià avançava del coll cap els pits, els seus llavis cobrien els mugrons, que cada cop estaven mes forts, els xuclava, un a un, i després seguia cap avall.

Ella tenia els ulls clucs, gaudint del moment, sabent en el fons, que el que estava fent ho tenia del tot prohibit, però no volia aturar-ho.


El meu acompanyant començava a estar nerviós.




Quan la llengua de Ham va entrar dins la seva escletxa tot el seu cos es va contraure. Estava ben humida, sentia un plaer que mai havia experimentat encara. La llengua se li movia dins seu, li apartava els llavis, li pujava i baixava per tot el sexe. Amb les seves mans, li agafava el cap del noi, per guiar-lo. Obria més les cames per facilitar-li el camí.

Una explosió de plaer va omplir tot el seu cos, quan va arribar al seu gran orgasme, a la boca del seu amat. Les cames se li van tensar i arronsar apressant el cap del noi, que seguia movent la llengua dins la seva xona.

.- Pren-me !!! va dir l'Ar al seu amant

I en Ham, que tenia la verga dura i trempada, a punt d'esclatar, es va alçar posant-se damunt d'ella, amb molta suavitat.

Va apropar el gland a l'entrada del sexe humit de la noia, i va empènyer molt poc a poc, la xona xopa com estava, va xuclar tota la cigala de cop.

Es varen moure com dos animals en zel, cavalcant un sobre l'altre, sense reprimir els crits de plaer. El noi, calent com estava, no va durar ni 2 minuts, un raig de llet calenta va anar a parar al cos de la noia en un moment de màxima excitació. La noia va tenir un segon orgasme.

Van quedar abraçats... i alliberats de la tensió es van adormir.

El Sol, va sortir puntual com cada dia, els primers raigs tímids van entrar per una de les obertures de la piràmide i van il·luminar-ne l'interior.

El noi es va despertar, l'Ar estava nua damunt seu, abraçant-lo, dormia plàcidament.

El meu acompanyat va volguer entrar a matar al noi però hi havien molts guerrers aprop i vaig aconseguir convencel de que no ho fes.

En aquell moment es va adonar de la desgràcia que cauria damunt seu. Havia profanat a la dòna que salvaria al seu poble de la llarga sequera. El càstig seria terrible. La mort només seria l'alleujament a tot el que li tocaria patir.

Va despertar a la seva estimada, que a la seva cara també s'hi dibuixava la desesperació del que veia a venir.

Es van vestir a corre cuita i aprofitant la primera llum del sol, vanig veure com fugien plegats mentre el meu acompanyant estava dormint.

Al terra de l'habitació quedaven els senyals del que havia passat, la túnica sagrada, tacada de sang i semen.

Just quan van entrar els sacerdots que venien a buscar a la noia, un raig de sol va entrar per una de les finestretes, il·luminant de ple la túnica tacada. I en el mateix instant, un tro es va sentir per tota la zona, com per art de màgia la foscor es va apoderar de la piràmide i unes gotes grosses d'aigua començaven a caure al exterior.

Els sacerdots es varen inclinar davant la túnica tacada de sang, i varen comprendre que el Deu del Sol, s'havia endut la noia abans d'hora, i complagut els enviava l'aigua que tant necessitaven.

Mentre, la parella d'enamorats, van fugir tant lluny, que mai els van trobar... de fet, ningú els buscava.



Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer