L'illa del destí i altres nonsenses

Un relat de: herman beiro padilla

L'illa del destí
i altres nonsenses.

Herman Beiro i Padilla

ÍNDEX:


01-L'illa del destí
02-El Diluvi universal
03-Capgrossos fugitius
04-El viatge
05-Histories de calamars
06-Vida a palau
07-Maleït reveixí
08-El professor René Volat
09-Altres temps
10- El vaixell



-L'ILLA DEL DESTÍ-

Hi havia un savi japonès
Que sabia de tot i més
dins una àmfora tenia
Les respostes que ningú sabia

El visità un esquimal en un veler
Que el seu destí volia saber
Era una pregunta delicada
De resposta complicada

Li va dir que s'havia d'entrenar
Però primer havia d'esmorzar
Amb el seu amic, el tigre
Amb urpes de vidre

Després jugaven a la ruleta
Tot menjant-se una piruleta
Mentre l'altre com un estaquirot
No parava de tocar el fagot


L'esquimal desféu la maleta
A dins només hi havia una bombeta
L'excusa perfecte
I ho dic amb molt d'afecte
De parlar de física quàntica
I ballar dansa tàntrica

Es posaren unes ulleres
Per menjar sopa amb deu culleres
El vell havia estat ebenista
I l'altre volia ser dentista

El jove componia sonates
Mentre nedava amb les sabates
Es van posar una bonica corbata
Feta de bleda i patata

De cop l'illa feu una oscil·lació
Quan per sobre passà un avió
Del que es llençà un ratolí
Producte del seu destí
Que portava un paracaigudes
I no suportava les altures
Tenia molt temperament
Quan hi havia perill, sortia corrent

Llavors el mestre tingué una al·lucinació
I digué: el teu destí serà això:
Faràs un amic que es dirà Ramses
I caminareu tota la vida del revés
Pintareu un quadre abstracte
Final del primer acte.



-EL DILUVI UNIVERSAL-

De cop va començar el Diluvi
Ningú va fer cas del preludi
Ja ho deia un llangardaix
Que de ferro tenia la part de baix
Menjava com una llima
I tot ho deia en rima

La notícia va ser d'abast universal
I a la selva no quedà cap animal
Un pobre vell que sabia de nàutica
Va fer una arca amb sosa càustica
El va ajudar un soldador
I van acabar a la tardor

Una girafa que sabia matemàtiques
Va fabricar escales automàtiques
Una vegada a ultramar
Es van fer un tip de remar
Faltava l'amfitrió
Així que van fer una reunió

Una morsa amb problemes limfàtics
Hi va anar amb dos pingüins molt simpàtics
També hi volia anar un elefant
Que volia ser cantant
El que manava, un lloro italià
El va fer quedar
A la fi, tots a bord van fer un ball
I cantaren amb gran terrabastall.
Va començar a ploure,
I a ploure, i a ploure i a ploure
Fins que un dia sense saber com
Va passar el que sap tothom.



-CAPGROSSOS FUGITIUS-

Hi havia una vegada una colla de capgrossos
Que van fugir per un túnel ple de gossos

Eren lletjos i delinqüents
I quan sortien bé les coses ensenyaven les dents

Eren una mica massa obtusos
I per escapar-se sempre robaven autobusos

Durant el viatge bevien llet d'una marranxa
I els venia mal de panxa

Pobres capgrossos, eren aficionats
Mentre els seguia la policia la meitat van morir aixafats

Ara busquen la resta de la banda a un parc natural
Protegit, molt gran i d'una bellesa sense igual

Els fugitius neden ara en un riu que han trobat
I dels vuit que en queden, quatre s'han ofegat

Pobrets estan espantats, però un te la solució
Anar a veure un seu parent, van a peu, no es fien de la conducció

Una brillant idea, el seu avi viu allà
I sempre que hi va, es fa un tip de menjar

Oh! Quina sorpresa diu l'avi. Seieu deveu tenir gana
-Oh! I tant!, venim d'un llarg viatge i em tingut pana -

-Doncs no se'n parli més, us faré unes salsitxes
D'aquelles que són més bones si les trepitges -

Van menjar compulsivament, i al final
Van caure tots quatre, per igual

Van morir a la vegada en aquella habitació
A causes d'una terrible indigestió.




-EL VIATGE-

Uns amics cosmopolites
Famosos fabricants de marmites
Viatgen ben apretats
Dins la llauna, enllaunats.

Llaunes esveltes i llampants
Ràpides volen com mil llamps
Llaunes de disseny voladores
Que no es tallen ni amb tisores.

Ben amunt els viatgers van agafats
I per la finestra miren espantats
El que mes crida es afònic
I l'únic que no diu res daltònid.




-HISTORIES DE CALAMARS-

Durant la migració del calamar
Tot son presses i embussos a la mar
Marxen precisos i obstinats
Van en fila doncs son molt disciplinats

Miren de dir coses, però son muts
Alguns amb mes sort son tartamuts
Per això han creat en seu propi llenguatge
Una mica estrany i del tot salvatge

No parlen, ni criden, nomes xiulen
Uns greu, altres agut i la majoria riuen

Quan diuen -Hola! - en el seu dialecte
Produeixen un sorprenent efecte

Dels tentacles els surt electricitat
I això els produeix gran felicitat.




-VIDA A PALAU-

Dins la xemeneia d'un castell
El cuiner feia de noces el tortell
Al rei no li feia gràcia
Ni tampoc a l'aristocràcia

Tenia fama d'indisciplinat
Però cuinava qualsevol plat
Avui feien els preparatius
I al final concurs de "titius"

Tothom es va atipar a la cort
De primer hi havia albergínies al rocafort
De segon calamars a la romana
Tots servits en palanganes

Mentrestant el metre
Dibuixava una pintura rupestre
Ningú entenia el seu art
I ja n'estava fart
Li deien que era un ignorant
I ell els desafiava tirant un guant

De postres meló amb una ametlla
I després començà la revetlla
Preàmbul de la real boda
Entre la princesa i una roda.




-MALAIT REVEIXÍ-

Tenia una espècie de reveixí
Que sempre el feia patir
Li van tractar de totes maneres
Una colla de bones cuineres

El secret de les verbenàcies
Fulles de moltes substàncies
Que va trobar un alpinista
Fill d'un acordionista

A casa tenia una vacada
Una era un xic arrugada
Perquè va patir una luxació
En una carrera de natació

Tenia un problema
I no precisament d'esquena
Un floc de cabells se li arremolinava
Quan el forner del poble ballava

Havia de trobar una solució
I no trobava cap poció
Així que va estar un temps en captiveri
Provant de fer un encanteri

Finalment trobà la solució
Fent cagar el tió
El problema era l'organogènia
Que en aquell temps era tot una epidèmia.





-EL PROFESSOR RENÉ VOLAT-

Va posar el goniòmetre
Després de treure el termòmetre
I l'oscil·lògraf confirmà
Les teories del seu germà

El professor René Volat
Que vivia amb un gat
Sempre feia experiments
Després de netejar-se les dents

Amb una bola de naftalina
De sucre i plastilina
I fitina rebaixada
Primer cosida i després planxada

Li agradava l'adversitat
Li produïa curiositat
Es considerava neodadaista
Quan anava a la platja nudista

Volia que el seu opistògraf
I coincidia amb el seu biògraf
Fou només una nòtula
Que parles de la seva ròtula

Un dia la mort el va enxarpar
Però se'n va pòquer escapar
Gràcies a una rifa
Després de trepitjar un tifa.



-ALTRES TEMPS-

En un temps on es podia fadar
De veritat estimar i fàcilment embruixar
Quan era normal a cada instant un xarbot
Que corria ràpid com un ribot

Es podia sense problemes golafrejar
Tot el dia jugar a cuit i amagar
Quan plovia les nimfes sortien
I els nens corre'ns les seguien.



-EL VAIXELL-

Hi ha un vaixell vora al mar
Que tothom diu que es espectacular
Li agrada pujar a la muntanya mes alta
I quan arriba al cim, salta

Fa mitja tombarella
I vola mentre s'agafa l'orella
Sempre cau en una illa
On hi ha tortugues amb armilla.

FI.

Comentaris

l´Autor

Foto de perfil de herman beiro padilla

herman beiro padilla

11 Relats

10 Comentaris

9166 Lectures

Valoració de l'autor: 5.00

Biografia:
Herman Beiro i Padilla, nascut a Olot(Girona), fa 33 anys.
Autodidacta per natura i també perquè no hi ha més remei. Cantant en varies formacions de rock: La Banda del Bronx, De Pobres. Actualment fa de corista del seu germà, Toni Beiro, amb el grup "La Resisténcia".
Conductor, director i productor junt amb Pep Vila, de diversos programes de Ràdio´90 (101.4 F.M): Tertúlies con bourbon, Magazinus magnificus (magazine variat), Katanga (Àfrica, des de l´arrel fins l´últim fruit), Putón Berbenero (gags d´humor. Guanyador del premi Joan Manel Barrot a Reus), Cronorock (repàs de r-n-r des de l´any 1954) i aquest estiu estrena Marihuana Boogie. També ha col-laborat en el guió d´una ràdio novel-la anomenada "Revenja" que consta de vint i quatre capítols de trenta minuts cadascun.
Actualment escriu a la revista "Molotoff" una secció sobre el cinema i últimament escriu relats i també Nonsenses, divertides poesies amb rima.