Lilianna (capitol 2)

- L'has de deixar, Lils... No et farà cap bé...
La Lilianna aixeca la vista del mural que està decorant amb lletres de colors i mira directament a la seva millor amiga, que està estirada al llit.
- A què ve això, ara? -pregunta un tant molesta
- A res. És que penso que et pot fer mal.
- Et recordo que estàs penjada del malparit de la classe, Sue...
- En Mark... -fa la Sue mig incorporant-se -Potser és un malparit, és cert... Però és un nen malparit, i no és ben bé el mateix... És innocent com una criatura...
- Si... Tan innocent que es dedica a demanar-los mamades a totes les noies que se li acosten -fa la Lils amb una ganyota
- Menys a mi, que només em demana els deures... -fa la Sue entristida
- Sue!!! Per favor!
- Què? No li'n fas, tu, al teu Chris?
- No! A més, estem parlant de tu, la noia més llesta de la classe, i de'n Mark Quilty, el tio més imbècil sobre la faç de la terra!
- No, t'equivoques. Estem parlant de tu i el professor de llatí...
- Chris... -es mentalitza la Lils en veu alta
- Que és professor de llatí, el teu professor de llatí...
- I el teu.
- Però jo no me'l tiro, Lils!
- Ai, mira, no en vull parlar, eh? Prous problemes tinc, ja... El rosa i el verd no combinen per res... I l'acabo de cagar amb les maleïdes lletres... T'ho pots creure? Un altre cop!
I la Sue suspira, cansada.

-Nois! -exclama en Chris en mig de la classe amb la intenció de cridarlos l'atenció - I noies -agrega en veure la cara de la Liza Harper, la feminista de la classe -Obriu els llibres per la pàgina 72, la cinquena declinació i els adjectius...
La Lilianna mira el professor fixament mentre que la Sue, al seu costat, gargoteja en un paper el que en Chris va escrivint a la pissarra. Està d'esquenes a ella, no pot veure-li els ulls. Però se'ls imagina igualment, foscos, mig tancats, concentrats en les terminacions que va apuntant a la pissarra. En Chris no suporta equivocar-se, no soporta els errors. Els d'ella, la Lilianna, tampoc els suporta, no des que estan junts. Ha de ser la millor de la classe, la més guapa, la més intel·ligent. La millor amant. Ho ha de ser, si no el vol perdre.
- D'acord -segueix el professor -Aquí les tenim. Les diferents terminacions per als adjectius, de primera, segona... -La Lilianna escolta atentament, sense perdre's ni una sola síl·laba, no pot permetre's aquest luxe. Els llavis d'en Chris es mouen amunt i avall, fins i suaus. Totes les noies se'l miren embadalides, ho sap, totes menys la Sue, que segueix copiant en un paper. El que li fa a ella, li ho deu fer a les altres? Les deu convidar a passar la tarda al seu despatx repassant les conjugacions verbals? Els deu dedicar gran part dels seus petons, els seus desitjos, els seus somnis eròtics?

- Lils... -murmura algú darrera seu amb una veu terriblement encantadora. Però en girar-se, ràpidament, només hi veu la careta infantil d'en Mark Quilty.
- Ah, ets tu... -fa tota decepcionada mentre tanca la taquilla
- I qui et pensaves que era? El teu noviet, eh?
- Què vols, Mark?
- No res... He pensat... Dissabte fem una festa a casa meva... Jo, l'Edith, en John, en...
- Si, si, m'ho puc imaginar. I què? vens a restregar-m'ho per la cara?
- Dona... No sé per què estàs de tant mal humor, eh? Jo només t'hi volia convidar...
- Convidar-me? A una festa? Amb vosaltres?
- Vindras o què?
- Si la Sue pot venir...
- La Tatcher?
- Si...
- Però... És que... Ella és una mica... setciències, no?
- És com és. Hi pot venir o no?
- Està bé...
I la Sue, que els mira des d'uns metres més enllà, segur que es posarà contenta. Potser d'aquesta manera s'arreglen les coses... I la deixa en pau amb els seus propis problemes.

- Què??? Una festa amb en Mark??? Genial!!!
- Si, bé, d'això... -no vol que la Sue es faci gaires il·lusions
- Saps què? Tot això és gràcies a que t'has aprimat.
-Com?
- Si dona, abans quan estaves més grassoneta, els nois no et miraven... Però ara que tens un cos que és la hòstia s'han adonat de que, a més, ets guapissima, que això ho has sigut sempre, Lils, ja ho sabem... Però...
- Sue... No cal que em facis la pilota...
- No te la faig! Només et dic el que em sembla, que la societat és molt injusta... Si no tens les mides adequades, t'engeguen a prendre pel sac... -fa tristament agafant-se la panxeta, que sobresurt per sobre del pantaló.