L'ignorant

Un relat de: joanalvol

L'ignorant no és aquell que no sap de lletra,
és qui no vol saber i nega allò que no coneix.
L'ignorant pot ser culte i mal orientar l'intel·lecte,
com el psicòpata, que sent intel·ligent, fa ús erroni
de la intel·ligència.

Hi ha quasi analfabets, on l'àngel del llenguatge,
un peu al cor i a la ment l'altre, els omple de saviesa,
i homes amb molta lletra, que amb la inflor del seu saber,
són ignorants dels principis que regeixen l'univers.
L'ignorant clou la porta que dóna
a la metafísica de l'home,
i el que li cal per apaivagar l'ànsia interna,
ho cerca en la matèria racional,
allò que es creu que en l'home és primer.

L'ignorant nega sempre allò que ignora.
Nega els trets transcendents de la vida,
l'ésser íntim, superior al pensament.
L'ignorant clou la finestra de l'intel·lecte
que dóna a la consciència i se'n divorcia.

L'ignorant actua sota la pressió caòtica
de l'ego i nega la llum tot i veient la pròpia ombra.
L'ignorant fa ús del seu poder per dominar els altres,
i no en fa cas dels que es cruspeix. Ignora el bé
i aplica el mal com una causa justa.
L'ignorant, que, per un ressentiment intel·lectual,
o per un conflicte psíquic, dissocia l'ànima de la raó,
no pot conèixer la bellesa, ni sentir la bondat, ni l'amor.
L'ignorant és de dia quan més dorm. A la nit no somnia,
maquina perpetuar els somnis produïts en la vigilia.
L'ignorant, com el pollet, ignora la possibilitat
d'altra existència fins que, de l'ou, no trenca la closca.

La ignorància és l'anestèsia que adorm a l'home feble.
L'ignorant s'exercita endormiscat en la lluita violenta,
i quan la guerra, a ell li toca la pell, baladreja,
com l'ase que brama fort i enlloc del cel el bram ressona.

Potser en la mort desperti i reconegui
que tot ha estat un malson,
car ningú és totalment ignorant,
al fons, a l'intern de tota humana criatura
albira una guspira, una espurna de saviesa.

Joanalvol

Comentaris

  • Ignorància i curiositat[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-03-2008 | Valoració: 10

    Certament, hi ha diferents classes d'ignorants i aquesta categoria en general no té a veure directament amb el nivell d'estudis realitzat, sinó amb una actitud davant la vida i els seus companys de trajecte vital.
    Els ignorants, ja sigui per cinisme o per tancament mental, no observen mai el món al seu voltant ni els altres: els menyspreen, donant per suposat que coincideix amb les seves creences i per tant ja ho coneixen prou, o no hi coincideix i per tant no mereix la pena perdre el temps d'una mirada atenta...
    Els curiosos, oberts de ment i de cor, observen tot allò que els envolta, estudien les actituds humanes i mai no se'n vanten, ni menystenen ningú, no critiquen: observen i aprenen.
    Com tu ben dius, al fons de tothom es manté encesa aquesta brasa, aquesta curiositat que porta a la saviesa: només cal deixar-la tornar flama!

    Un bon poema per reflexionar, per llegir-ho i rellegir un altre cop.

    T'envio una abraçada ben encesa,
    Unaquimera