Licor 69. Elixirs de sexe

Un relat de: joandemataro
Photobucket


Ella, li agafa el penis amb decisió,
a poc a poc, amb la mà primer,
li fa pujar i baixar la pell
fins que la sang s’acumula
i es mostra erecte
amb la punta rosada i brillant,
ardent de desig,,, Ara, és una verga.

Ell, amb la llengua, li esfulla
els llavis camí del clítoris
que revifa en notar el frec.

Els dos van augmentant el ritme,
avui no hi haurà penetració,
ho noten alhora…
Es volen masturbar mútuament
i arribar fins al final.

Ella , assaboreix i saliveja el fal.lus
encanyonant-lo més i més
fins a tocar de la gola.
Després amb la llengua
el llepa de dalt a baix,
li repassa els testicles
i tornar al cim
a esperar l’erupció d’aiguardent.
Avui se’l vol empassar fins l’últim degotim .

Ell, envaeix amb la llengua
el seu calze saborejant el licor
i torna a un clítoris
a punt de l’esclat.

S’esperen l’un a l’altre,
Ja, amor? Xiuxiueja ell amb dolçor
Sí, no parís…no parís.
I arriben a l’èxtasi
mentre morregen dels licors més íntims
fins a quedar embriagats.
Ara més units que abans,
doncsguarden al seu endins
les essències ofrenades

Mentre els efluvis de la passió s’evaporen,
resten en silenci.
Avui han parlat els cossos
i ja tot s’ho han dit, tot…

Photobucket

Comentaris

  • és d'agrair[Ofensiu]
    SomriureXsobreviure | 28-03-2011 | Valoració: 10

    poemes així.

    Molt ben detallat cada moment, moviment, emoció...

    M'agrada molt!

    p.d. ah, i merci per comentar-me la meva xurradeta de "por". Allò al costat del què escrius tu és com la "Salsa Rosa" al costat d'en Tomàs Molina!

    Una abraçada relataire!

  • Juan...[Ofensiu]
    AVERROIS | 28-03-2011 | Valoració: 10

    ...deu ni do! Sobre tot aquesta noia amb el platan, és broma! No és fàcil fer un poema erótic i que no traspassi la fina línia que podria portar al mal gust. Tú ho has a conseguit. Un poema calent, humit, tendre, molt ben narrat. En fi...sobren les paraules.
    Una abraçada.

  • La primavera,[Ofensiu]
    free sound | 28-03-2011 | Valoració: 10

    la sang altera!!!
    Felicitats per la teva creació,
    és difícil fer un poema,
    amb tanta precisió...
    Cossos que parlen,
    moments que descrius...
    Felicitats i...a seguir embriagats!!!

  • El llenguatge sensible del cos[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 28-03-2011 | Valoració: 10

    Enhorabona. Dibuixes molt bé les alternatives al limitat acte sexual de la penetració. I barrejes molt bé la sensualitat amb la sensibilitat. Felicitats !!!

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de joandemataro

joandemataro

418 Relats

2066 Comentaris

233292 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:
EL MEU PERFIL AGAFA UNA NOVA IMATGE : LA PORTADA DEL MEU PRIMER LLIBRE EN SOLITARI.
SI ALGÚ EL VOLGUÉS TENIR A LES MANS ( senzill: un mail a jabellan@xtec.cat i en parlem )

i SI VOLEU SABER MÉS SOBRE EL LLIBRE : BLOG DEL MIRALL : " POEMES PER SOBREVIURE "

EM TROBAREU TAMBÉ A...

PORTAL BINIBOOK : EL FINAL NO TÉ RELAT I ALTRES...

LO CANTICH : SECCIÓ EROTISME

EL MEU BLOG : 2012 ESQUITXOS



Si algú em vol fer algun comentari de forma més PERSONAL la meva adreça SEMPRE ESTÀ OBERTA . És :
jabellan@xtec.cat

un petonet

© joan abellaneda i fernández


BIOGRAFIA:

Vaig néixer a Teià, com ja he explicat en un dels meus poemes, on vaig tenir una infantesa meravellosa, quan hi penso només que sento alegria i satisfacció, allà jugàvem als carrers, que eren de sorra, corríem entre les pinedes, les vinyes... Pujàvem als garrofers, als ametllers, a les figueres... Anàvem amb bicicleta per camins de muntanya... En fi, va ser tot un privilegi.

Després tot va anar cada vegada més ràpid: l'adolescència, l'institut, la universitat, les novietes, el casament, els fills, la feina... I aquí estem amb 40 i tants, espero que a meitat de la vida perquè vull gaudir de tantes coses...
Ara visc a Mataró, tinc una dóna que no em mereixo i un fill i una filla meravellosos... I, a part de la família, una pila d'amics que em fan sentir molt estimat.
Fa uns mesos vaig passar una davallada anímica important, bé ja us imagineu,per més que tenim la vida actual ens empeny molt i els que som més sensibles acabem patint i patint fins que el cos diu prou... Però ara ja estic molt millor, a més he aprofitat aquest temps per fer una cosa que feia molt tenia ganes de fer, que era escriure poemes o petits relats i vaig descobrir aquesta web... I la veritat. estic encantat i espero fer molts amics i amigues per aquí.
Espero ser digne de poder compartir els meus pensaments amb vosaltres i d'estar a l'alçada.

Si preferiu la meva biografia , molt més curta i en format poema, us convido a llegir-la: EL BELL VELER, que com ja podeu intuir. sóc jo...

De moment per a tots i totes que acabeu de llegir aquesta petita introducció us vull enviar
PETONASSOS A CABASSOS.
joan