Li tremolava la mà.

Un relat de: Núria Niubó

*

Feia una estona que caminaven tots tres per l'andana, en silenci, mirant-se i fent-se petons.

La Maria, li preguntà al pare,
-Per què tremoles, papa?
El pare, la mirà, i fent-li una dissimulada rialla, li respongué...
-És el fred, filla, és el fred.

La Maria s'estranyà, ella, no sentia fred.

................................



Era un dia assolellat de primers d'octubre.
Havíem esperat dues llargues hores la mare i jo.
Després de sis anys, aquella tarda es va fer eterna.

Vaig créixer, vivint l'exili del pare, entre les històries divertides que s'inventava la mare i les seves llàgrimes furtives, mentre jo, em feia l'adormida al seu costat, en aquell llit, que se'm feia immens.
Jo també el plorava al pare, de nit, en silenci, mentre esperava que la mare vingués a dormir.
Ella, cosia i cosia, fins a les tantes de la nit.

-Mama, perquè no escriu més sovint el papa?
-No té temps filla, està molt enfeinat.
-Si treballa tant, per què no ens envia més diners?
-És que els hi confisquen, filleta.
-Què vol dir confiscar, mama?
-Quan siguis més gran ho entendràs.

En la meva curta edat, dels tres als nou anys, em vaig fer gran, tan gran, que aquella tarda a l'estació vaig entendre què volia dir confiscar.

Asseguda al costat de la mare...

La mirava als ulls,
li espurnejaven,
li mirava les mans,
li tremolaven.

Estava radiant la mare.

Les dues portàvem vestit nou, la mare els havia acabat just la nit passada.

-No potinegis tant la foto, Maria,
-És que no em vull equivocar mama.
-El coneixeré, estic segura que el coneixeré, al papa!

Encara ara no entenc com el vaig conèixer, estava tan canviat, tan prim...

...........................


-Papa, ja no tens fred, has parat de tremolar...
-Papa, em trobes bonica?



........oOo.........










Comentaris

  • una història plena de tendresa...[Ofensiu]
    joandemataro | 18-04-2011 | Valoració: 10

    i alhora colpidora per tot el que ha de viure la petitona del relat
    arriba al cor i va ser ben relat per a molts, i encara avui en dia ho és
    gràcies núria per ser tan propera
    una abraçada ben especial
    joan

  • Una tendra història d'uns moments i anys[Ofensiu]
    Romy Ros | 24-07-2010 | Valoració: 10

    tan difícils...transmets molta sensibilitat i tendresa en un relat que no deixa de ser frapador: aquells anys tan difícils per l'exiliat i per les seves famílies. Però tu t'allunyas de lo melodramàtic per conferir-li una enèrgica tendresa. La meva enhorabona per aquesta maestria!

  • Imatges[Ofensiu]
    nadàlia | 08-07-2010 | Valoració: 10

    Escriu així sempre, aquest poema m'ha transportat, és un episodi viscut, imaginat...sembla tan real, explicat amb les paraules més precises i adequades, noia no sé què més dir-te, ho fas molt bé, continuaré llegint les teves imatges fetes vivències de temps, aquesta vegada passats sortosament al nostre país, però vivència que, dissortadament es pot fer realitat al nostre món.Gràcies

  • Molt bona[Ofensiu]
    Naiade | 29-06-2010 | Valoració: 10

    No em voldria repetir amb el que ja t'han dit però és inevitable esborronar-se al llegir aquesta historia tan real, viscuda, patida i explicada magistralment com ja ens tens acostumats.
    M'ha portat a recordar una historia similar, que explica la meva mare. Potser algún dia l'escriure.
    Enhorabona Núria per saber transmetre tan bé.

    Una forta abraçada

  • Ja no tremola[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 27-06-2010 | Valoració: 10

    Visca el teu cant a la tendresa i a sentor-nos humans.
    Visca + Visca !!!
    Gràcies Núria.

  • M'has esborronat la pell[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-06-2010 | Valoració: 10

    Tot i que ja te l'havia sentit recitar.
    Estimada Núria, saps extreure, de qualsevol imatge, escrit o música, tota la sensibilitat que conté, i a més a més hi afegeixes tota la teva mestria i bon ofici.
    En plus, per acabar-ho d'arrodonir, ens regales la vista amb unes fotografies entranyables i adients al tema que estàs tractant. Ets perfecta, Núria Niubó. Jo, quan sigui dos anys més gran, vull ser com tu.

  • M'has esborronat la pell[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 26-06-2010 | Valoració: 10

    Tot i que ja te l'havia sentit recitar.
    Estimada Núria, saps extreure, de qualsevol imatge, escrit o música, tota la sensibilitat que conté, i a més a més hi afegeixes tota la teva mestria i bon ofici.
    En plus, per acabar-ho d'arrodonir, ens regales la vista amb unes fotografies entranyables i adients al tema que estàs tractant. Ets perfecta, Núria Niubó. Jo, quan sigui dos anys més gran, vull ser com tu.

  • Tremolors[Ofensiu]
    nuriagau | 22-06-2010 | Valoració: 10

    Els lectors també pateixen tremolors en llegir aquesta història. Una història malauradament versemblant.

    Gràcies, Núria, per haver compartit amb nosaltres aquest relat embolcallat de nostàlgia i tendresa.

    Núria

  • Tendre relat![Ofensiu]
    brins | 21-06-2010 | Valoració: 10

    Un relat preciós, Núria. Està escrit amb tanta precisió i tendresa que endinses perfectament el lector en l'ambient d'aquells anys d'exili, mentre li recordes, alhora, els sentiments punyents que la separació d'un ésser estimat comporta.

    Enhorabona per saber-ho explicar amb tanta delicadesa.

    Una càlida abraçada,

    Pilar

  • Comentari quatre-cents![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 20-06-2010 | Valoració: 10

    L'enhorabona per arribar a aquesta xifra, Núria! Un relat familiar, molt emotiu, i molt ben ambientat. Descrius tan bé aquells anys d'exili, de separacions inútils. I el retrobament amb el pare, és una meravella la tendresa del teus mots, molt ben trobats.
    Una abraçada ben forta.

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Núria Niubó

Núria Niubó

149 Relats

1116 Comentaris

201183 Lectures

Valoració de l'autor: 9.93

Biografia:
ADDICTA

Sóc addicta a vosaltres,
poetes amics,
mags de la paraula,
il•lusionistes del pensament.

Sóc addicta a l’amor
que regaleu amb poemes,
encadenant versos,
declamant sentiments.

Sí, amics,
sóc addicta.

A les trobades poètiques.
Als silenci compartits.
A les mirades que escolten.
A les mans que s’entrellacen.

A vosaltres.




ELS 45 POEMES PREFERITS DELS SEUS AUTORS
ELS 58 RELATS FAVORITS DELS SEUS AUTORS

58 LECTURES PER ALS MÉS JOVES D'RC