Cercador
LI INTERESA CANVIAR?
Un relat de: Jordi Abellán Deu- Compartir:
Sona el timbre de l’intèrfon de casa.
A l’auricular em parla una veu cordial:
“Venim a oferir-li millors condicions.
Potser li podria interessar canviar.”
Baixo al portal. Obro la porta del cancell.
Em rep un somriure abillat de joventut,
un vestit clarament barat i una corbata a joc
que inicia el seu discurs, de pressa après.
El deixo que s’expliqui. Sobre tot... educació.
Li expresso els meus dubtes i retrets.
Sí! Retrets. No només m’interessa el descompte.
Veig els seus ulls sorpresos... Això no està al guió.
Entrem i pugem al menjador tots dos.
Es fixa en l’aquari i li explico el perquè:
“Tan sols es per a dir hola a algú quan arribo.
Per a conjurar la presència de la solitud.”
D’aquella transacció comercial i contractual
va néixer quelcom totalment inesperat.
Quatre hores de conversa, uns cigarrets,
un “kebab” i un “mai” ho testimonien.
Sí, crec que m’interessa canviar.
De fet... ja porto temps.
A l’auricular em parla una veu cordial:
“Venim a oferir-li millors condicions.
Potser li podria interessar canviar.”
Baixo al portal. Obro la porta del cancell.
Em rep un somriure abillat de joventut,
un vestit clarament barat i una corbata a joc
que inicia el seu discurs, de pressa après.
El deixo que s’expliqui. Sobre tot... educació.
Li expresso els meus dubtes i retrets.
Sí! Retrets. No només m’interessa el descompte.
Veig els seus ulls sorpresos... Això no està al guió.
Entrem i pugem al menjador tots dos.
Es fixa en l’aquari i li explico el perquè:
“Tan sols es per a dir hola a algú quan arribo.
Per a conjurar la presència de la solitud.”
D’aquella transacció comercial i contractual
va néixer quelcom totalment inesperat.
Quatre hores de conversa, uns cigarrets,
un “kebab” i un “mai” ho testimonien.
Sí, crec que m’interessa canviar.
De fet... ja porto temps.
l´Autor
149 Relats
250 Comentaris
102760 Lectures
Valoració de l'autor: 9.86
Biografia:
M'agradaria dir que sempre m'ha agradat escriure. Però no puc.Vaig començar a escriure petits pensaments en forma de pretesos poemes, i dic això de pretesos perquè no em considero poeta, quan ja tenia algun que altre anyet.
El que si vull que sapigueu, és que escriure m'ha ajudat molt a intentar, que no aconseguir, posar d'acord el garbuix de dalt del sostre, si preferiu la part pensant, amb la part que batega, "boom, boom, boom.", que diu el Peter Gabriel en la seva meravellosa cançó Solsbury Hill.
En fi... Que potser abans de morir alguna cosa hauré après i de moment estic content amb intentar-ho.
Una abraçada relataires.
Jordi
P.D.
Algun cop he pensat en comentar algun dels relats que llegeixo d'una forma més personal al relataire. Potser algú de vosaltres pot haber-ho pensat al llegir alguna cosa que jo hagi escrit.
Només per si voleu us deixo una adreça de correu electrònic pel que vulgueu comentar, dir, criticar, o el que sigui que us vingui de gust.
jordiabellan@gmail.com