Li ho perdone tot

Un relat de: jpmerch
Li ho perdone tot. M'estimava tant la seua presència que li ho perdone tot. Recorde el dia que em va trobar en aquell jardí i vaig sentir la calentor de les seues mans eixugant les gotes de pluja que havien mullat la meua coberta. Com m'agradaven les seues carícies al passar els meus fulls, la llum dels seus ulls il·luminat-me cada línia, aquella olor delicada quan em cenyia contra el seu pit al temps que somiava amb alguna de les meues històries d'enamorats. Li perdone totes les vegades que em va abandonar damunt de la tauleta de nit, per a anar-se'n amb les amigues, doblegant-me un full per un cantó. Li perdone que un dia m'escriguera en una guarda, el número de telèfon d'un xicot que acabava de conèixer. Fins i tot li perdone, ara que no sóc més que un grapat de cendra, que no em retornara la llibertat i que em venguera a aquell llibreter de vell que angoixat pels deutes va calar foc la seua llibreria per tal de cobrar l'assegurança.

Comentaris

  • Senzillesa[Ofensiu]
    Escandalós | 06-08-2012 | Valoració: 10

    Molt bon relat, d'una acurada senzillesa que emociona. Enhorabona!

  • Rodó[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 13-06-2012

    A mi, que em costa tant sintetitzar, fa que admiri doblement aquesta capacitat de poder explicar tant en tant poques línies. M'ha semblat un relat original i tot ell arrodonit, clar, concís però alhora ple. Una història ben explicada.
    Una abraçada

  • Magnífic[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 11-06-2012 | Valoració: 10

    "Els llibres són mestres que no renyen i amics que no demanen", aquesta cita la vaig veure per primera vegada a una de les bosses o a un dels embolcalls d'una llibreria d'ací de València anomenada París-València, i té molta raó, has brodat un conte que és del tot sorpresiu, tothom s'imagina una persona, un amant, un amic o fins i tot un germà que ens està parlant i perdonant-nos des del més enllà i és en definitiva un llibre.
    Quantes estones de solitud quan era fadrí m'han llevat els llibres i com sóc una persona a la que li cal un discurs hi he fet un, i m'ha servit per a poder comprendre el món, aquells mestres que no renyen i amics que no demanen.

    Molt bo, i tu ets valencià o valenciana, no? o alacantí/na o castellonenc/ca?
    Et posaré als preferits perquè veure un valencià ací a relats em fa joia, en som tan pocs...

    Bé, una abraçada i fins arreveure.

    Vicent

  • Ben trobat[Ofensiu]
    Pau Mora | 15-01-2012 | Valoració: 10

    Complicat des de un principi però força reeixit

  • molt original i alhora...[Ofensiu]
    joandemataro | 15-01-2012 | Valoració: 10

    amb un punt de delicadesa deliciosa sabent que els qui llegim tenim especialment a la infantesa i a l'adolescència una relació amb alguns llibres realment especial..
    molt bé , et felicito

    una salutació
    joan

  • Està ben fet[Ofensiu]
    mimí | 15-01-2012 | Valoració: 8

    M'ha agradat. Esperava al final que aclaressis el misteri. Suposo que representa que el protagonista és un llibre, si no m'erro.

Valoració mitja: 9.6

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: