Cercador
Li deien Eva
Un relat de: OrawaAvui l'he vista, tan sols un segon. Per segon cop, ella ha passat per davant del meu jo immòbil. Duia una brusa lila i uns texans blaus. Respirant l'aire fred i gris de la ciutat, veure-la passar m'ha transportat de nou a la brisa de colors de la primavera. He vist olors dolces i suaus sortir dels seus cabells com ocells d'entre les fulles d'un arbre, delicats però sorprenents, inconscients de la bellesa que causen al seu voltant i a la vegada orgullosos del seu efecte. Els meus ulls s'han desplaçat instintivament des de les lletres encadenades del diari gratuït als seus malucs, sense passar per tot el món de misèries i temors que hi havia entre ella i jo, transportant-me directament al Jardí del Paradís per trobar-me amb la meva Eva. Dolça, subtil, freda a la vista però tèbia al tacte i ardent a l'oïda. Una mescla de colors, olors, textures i sons que m'encisen. Llàstima que un dels millors moments de la meva vida hagi estat tan sols un somni, encara que el més viu i ple de sentits que mai he viscut.
l´Autor
12 Relats
14 Comentaris
15765 Lectures
Valoració de l'autor: 9.60
Biografia:
Realment em dic Sergi Llambrich Moseguí, encara que a vegades alguns em diuen "Serch", un mal costum derivat de l'anglicanització d'un nom, broma típica de la "meua" familia. Sí, ho heu llegit bé, he escrit meua. I és que sóc de les Terres de l'Ebre, de Móra d'Ebre precisament, i n'estic orgullós. Què hi farem!Fa molt poc que escric però sempre m'ha agradat llegir i he pensat que ja tocava intentar-ho. Espero que us agradin els meus relats!