L'hotel d'en Jim

Aquest bolígraf no escriu gaire bé. Maleït bolígraf. Tenir-lo a la mà és un mig-plaer, malgrat tot. Estic escoltant el Morrison Hotel, de The Doors, concretament, ara mateix, "You make me real", la tercera del CD. Estic buscant la inspiració en aquesta música, però no la trobo. Tinc la inspiració pel terra, i al terra hi ha microbis. Microbis gegants, que se'm volen menjar a poc a poc. Jo ho evito posant-me a sobre el llit. Acabo de sentir un solo força bo, de "Peace frog", la quarta. Feia temps que no escoltava The Doors, perque només tinc aquest CD i el tenia avorrit. Però avui ha sorgit de les cendres per presentar-se'm en forma d'aventura musicalíssima. M'encanta l'harmonia que utilitzen.
No em sento sol. Aquí a casa, al menjador i en una altra habitació, hi ha el meu germà i la meva germana. Quan no hi ha ningú, les coses se'm tornen més difícils.
"Ship of fools". Llàstima que no entengui massa l'anglès. Aquest any volia fer l'accés a la universitat per a majors de vint-i-cinc anys. Però ho he deixat pel curs que ve. Tinc els quatre llibres d'anglès de batxillerat que em vaig comprar per a l'assignatura. Els vull utilitzar per aprendre anglès, però com ho sóc, de mandrós! A la meva vida he arribat a certs extrems de mandra fora del normal. Però vaig creixent i ho vaig superant. "Land ho!". La setena. Realment aquesta gent tenien talent. Sé que segueixen tocant sense el Jim, però jo el que conec és lo vell. "The spy". La vuitena. Un piano molt atractiu. Un bon ritme de blues. Però blues especial.
L'altre dia em vaig comprar el "Tròpic de càncer" i el "Trópico de capricornio", de Henry Miller. Volia els dos en català, però el segon no va poder ser. M'he començat "Tròpic de càncer", i al.lucino mentre llegeixo. Des dels setze anys, aproximadament, és el meu llibre preferit per exel.lència. Ara en tinc vint-i-vuit. Recomano aquest llibre a les persones amb debilitat per a les coses fonamentals de la vida. "Tròpic de càncer" ajuda. Inspira confiança. "Queen of the highway", la novena. Totes són molt bones. M'agradaria tenir tots els compacts de The Doors en original. Només tinc aquest, no en tinc cap més, ni gravat. "Indian summer", la desena.
Els llençols són majoritàriament blaus. El Sol és a fora. El Sol m'ajuda. Hi veig les figures de la veritat interior. És una aventura de salvació, com si es tractés d'una religió que, segons el meu parar, no fa cap mal. "Maggie m'gill" La onzena i última.