L'hort secret

Havia una vegada un hort ple d'hortalisses, arbres fruiters i tota classe de plantes Com tots els horts, tenia molta frescor i grat. Per això donava gust sentar-se a l'ombra de qualsevol arbre a contemplar tot aquell verdor i escoltar el cant dels ocells. Un bon dia, van començar a néixer unes cebes especials. Cadascuna tenia un color diferent: vermell, groc, blau, verd,… El cas és que els colors eren tan enlluernadors que a tots cridaven l'atenció i van voler saber la causa de tan misteriosa resplendor. Després de grans investigacions van assolir descobrir que cada ceba tenia dintre, en el mateix cor, una pedra preciosa. Una tenia una maragda, l'altra un robí, l'altra un topaci i així successivament. Una veritable meravella! Però, per alguna raó incomprensible, allò es va veure com una mica perillós i intolerable. Total que les bellíssimes cebes van haver de començar a amagar la seva pedra preciosa i intima. Van posar capes i més capes per a cobrir-la, per a dissimular com eren per dintre. Algunes cebes van arribar a tenir tantes capes que ja no s'acordaven del bell que ocultaven sota. Algunes tampoc recordaven per quines s'havien posat les primeres capes. A poc a poc van ser convertint-se en unes cebes comunes, sense aquest encant especial que tenien. Un dia va passar per allí una nena que agradava sentar-se a l'ombra de l'hort. La seva innocència li permetia descobrir el que havia en el profund de les cebes i entendre el seu llenguatge. Va començar a preguntar-li a cadascuna: Per què no ets per fora com ets per dintre? I elles anaven dient: "Em van obligar a ser així. Em van anar posant capes. Jo mateixa em vaig posar algunes capes per a ocultar la meva pedra preciosa." Davant aquestes respostes, la sàvia va entristir i va començar a plorar. Des de llavors tot el món plora quan una ceba ens obre el cor.