L'hora del bany

Es trobava al racó més íntim del hammam.

L'aroma dels perfums surava entre els núvols de vapor que amagaven figures fumejants sorgint de les aigües calentes.
La suor metàl·lica tallava làmines de petit gruix al llarg del meu abdomen i el cap em començava a rodar per la manca d'oxigen. Era una sensació reconeguda i alhora agradable.

Ja la veia amb claredat. Era d'esquenes a mi i l'aigua li cobria el cos fins la cintura, balancejava els braços dibuixant semicercles a la superfície de l'aigua que, generosa, acollia la reverberació que musicaven els seus dits juganers. El seu cos felí no parava de cercar el seu reflex en aquell mirall natural i la remor dels rajolins que precipitaven des de les petites dolls obertes a la paret, feien de mi una aliada de la perfídia : observar-la era trair la raó.

M'agradava vigilar els seus jocs amb les altres jovenetes, quan imaginaven obscenitats amb les cues de pedra dels cocodrils, testimonis d'aquell bany ple de sensacions. Potser va ser per això que m'hi vaig fixar... El pudor quedava rebregat al terra de mosaic, entre les robes i les imatges, primer còmiques, i després convertides en delerosos i suggerents moviments.

Ella, sense adonar-se del meu assetjament silenciós, s'apropava de tant en tant a la vorera i sense sortir de l'aigua, prenia d'uns bols de ceràmica disposats estratègicament, ara un gra de raïm, ara un botim de groselles... i tot, amb l'olor de hashish que provenia de la sala adjunta i que es barrejava amb la meva remullada passió.

Si demà hi és, compartiré bany amb ella i potser, si tinc sort, m'atreviré a endinsar-me en el seu blau cristal.lí: ulls de Bòsfor. Potser, m'hi banyaré dient-li que el meu nom és Zaida.