L'hora de cada nit

assumir les imperfeccions, no sempre negatives, és un pas cap a la felicitat. Sempre ets imperfecte per a uns i perfecte per altres.
Com la nit, que no és completament fosca, la lluna no és completament blanca.....
Sempre hi ha un petó millor que un altre.
La satisfacció arriba quan acabem per coneixer la nostra pròpia identitat.
Una abraçada nineta.

aquesta que és busca l'exit constant, el consum veloç, la perfecció absurda, comprar el darrer producte del mercat..... es crea una insatisfacció continua. Quan per fi estalviem per comprar l'ultim producte desitjat que se suposa que ens farà feliç, els mags de la publicitat ja han creat un nou producte, i tornem a ser infeliços fins a comprar-lo, fins aprimar-nos 10 kgs més...bla bla...

osti quin rollo t'he fotut, pero es el que m´ha vingut desprès de llegir aquest delicatassen de poema!!
pto

l'hem inventat nosaltres mateixos"... sí... i el pitjor de tot és que no sabem ben bé què és la perfecció i ens comparem amb coses i persones que considerem molt guapes o molt bones i les convertim en models de perfecció...
veig que, malgrat tens tanta feina en els estudis, quan pots fas una parida de poemes impressionant... MACHINE!
gràcies pels teus ànims i comentaris... sñon adrenalina pura per seguir...
14 petons, un per a cada any!