L'home tricentenari

Un relat de: Edgar Cotes i Argelich
En homenatge al gran Isaac Asimov.

L’home tricentenari contempla amb els seus ulls pixel•lats la multitud que l’assetja. En un principi, la presència de la gent se li feia importuna, però amb el pas dels anys ja s’hi havia avesat per complet. Li agradava observar els rostres dispersos per entre l’absorta turba. Sempre li havia semblat apassionant la dissemblança entre les cares de les persones. Algunes podien assimilar-se, però ninguna era del tot igual. Era quelcom que li pareixia completament insòlit.

En ocasions li agradava explicar batalletes de temps remots, com bon avi que era. Rememorava el temps en que el seu cervell encara es conservava físicament. Evocava el carrers de Barcelona, curulls d’una munió de persones reclamant la independència d’un país, encara subordinat a la voluntat d’un altre. Les distintes guerres que encara atemorien el món sencer. La generació somniadora que anhelava atènyer la seva utopia. Pedaços del ja distant segle XXI.

La fama és quelcom efímer. Es dissol en un tres i no res, talment com uns terrosos de sucre en el cafè. Tanmateix, la seva celebritat era d’un caràcter més aviat immutable. De fet, mentre ell seguís en vida, si es que per ventura finís alguna vegada, mai ningú li arrabassaria. I és que ningú podia ser més ancià que el més vell dels ancians. Ell era l’home tricentenari. El primer home que havia fet del seu cervell, un ens cibernètic.

Comentaris

  • esta molt be[Ofensiu]
    montserrat vilaró berenguer | 22-11-2014 | Valoració: 10

    M'agrada, molt ben escrit

  • Enhorabona![Ofensiu]

    Benvolgut / Benvolguda Relataire:

    La teva obra, presentada a la convocatòria “Somnis Tricentenaris”, ha estat seleccionada per formar part del volum recopilatori que recollirà totes les obres finalistes. Els beneficis d’aquesta publicació seran destinats a la Marató de TV3 2014, dedicada a les malalties del cor.

    És per això que et demanem que ens facis arribar, al més aviat possible, l'autorització perquè sigui inclosa al recull (Data màxima: 30 de setembre).

    Només cal que ens enviïs per correu electrònic, a l'adreça concursos.arc@gmail.com, el text que adjuntem al final d'aquest comentari amb l’assumpte AUTORITZACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS, tot fent un copiar i enganxar, i complimentant les teves dades personals.

    Cordialment,
    Comissió de Concursos

    - - - - - - - - - -

    AUTORITZACIÓ PUBLICACIÓ SOMNIS TRICENTENARIS

    En/na .........................................................................................................
    amb DNI. número ......................................................................................
    data de naixement ........................................................
    i nick relataire ............................................................................................
    AUTORITZO a l'Associació de Relataires en Català (ARC) a incloure l’obra ...................................................................................................
    de la qual en sóc autor/a, en el recull "Somnis Tricentenaris".

    En el llibre vull constar amb el nom d'autor/a: .............................................

    Així mateix també atorgo el meu consentiment per difondre el seu contingut (en part o totalitat) pels mitjans habituals de l'ARC.

    Data .......................................

  • Una opinió[Ofensiu]
    Bonhomia | 06-08-2014 | Valoració: 10

    Bé, et diré el que penso. M'agrada molt Isaac Asimov per a cabbussar-m'hi, també. De fet, no sé quina és exactament la intenció del relat. Jo crec en la naturalesa i crec que per ella mateixa es pot autoesdevenir en pau. Són teories ( un apunt ) del que m'ha ensenyat la vida, que és tot un yin-yang, almenys la meva. T'animo a que escriguis molt doncs no ho fas gens malament i tot sigui bo per a conservar la nostra cultura. Així doncs: ànims i endavant!


    Sergi : )

  • Un gran relat[Ofensiu]
    Gemma Matas | 03-08-2014 | Valoració: 10


    Molt bé Edgar, un relat molt ben escollit i un gran homenatge que li dediques a Isaac Asimov.

    Feia temps que no entrava a la teva pàgina, millor dit, ni a la teva ni a la cap altre company. He anat liada amb moltes coses. El que sí t'asseguro amb tota sinceritat, és que apart de que m'agrada com escrius, trobo que cada cop ho fas millor. Felicitats Edgar.

    Per altra banda, moltes gràcies per haver passat per la meva pàgina i per haver-me deixat el teu comentari!

    Una abraçada.

    Gemma

  • felicitats Edgar[Ofensiu]
    joandemataro | 03-08-2014 | Valoració: 10

    per la història, el seu contingut i el seu missatge i especialment perquè està escrit de forma molt acurada, es veu que t'hi dediques i que t'agrada escriure.

    salutacions des de mataró
    joan

  • Genial[Ofensiu]
    Naiade | 01-08-2014 | Valoració: 10

    Un gran relat Edgar, Isaac Asimov es sentiria orgullos del teu homenatge.
    Enhorabona i segueix així company.
    Una abraçada i bones vacances

  • Gairebé etern[Ofensiu]
    rautortor | 31-07-2014


    Per què? Se n’ha parlat molt de la possibilitat d’ésser immortal, per això els humans, veient que ells no n’eren, es van inventar éssers superiors que ho fossin. Així i tot, alguns d’ells, condemnats a patir vexacions i càstigs eterns, demanaven contínuament la seva fi, la dolça mort. Certament, acceptar-la suposa un extra de felicitat.

    Però el teu relat, no va per aquí. Tu has volgut intuir l’existència d’un únic ésser capaç de viure, pel cap baix, tres-cents anys. D’aquesta manera només ell es pot fer una idea del tot contrastada del significat de la història, de la importància relativa dels projectes, de la transcendència momentània de les reivindicacions i de la consolidació o del fracàs de qualsevol iniciativa. Evidentment, només ell pot mirar-se els esdeveniments des del filtre de la relativitat.
    I, honorant Isaac Asimov, només ell podia ésser veritablement ateu i rebutjar per sistema qualsevol superstició o convicció sense fonament. Havia après al llarg de tres segles fins a quin punt podien fer mal els fanatismes, sobretot religiosos. Només un robot, un cervell cibernètic tindria prou recursos per suportar tanta imbecil·litat humana. Amb el fàcil que resulta ésser tant sols un humà.

    Bones vacances, Edgar

    Raül

    P.S. He llegit el teu relat esdrúixol i el trobo francament interessant i divertit. Com es nota que estem de vacances. Aprofita-les, escriu de valent.

  • Quan...[Ofensiu]
    AVERROIS | 31-07-2014 | Valoració: 10

    ...va caure a les meves mans el primer llibre d'Asimov, "Jo, robot" em va obrir un món fantàstic i al mateix temps tan real com la vida. Davant meu tenia unes idees que segur podrien revolucionar la ciencia i també unes espectatives de temor per a on podría arribar aquesta ciencia. Molt del que va dir s'ha complert. En el món hi ha hagut molts visionaris i ell n'era un d'ells.
    El que no sé és si el teu home tricentenari arribaria a demanar que el desconectessin. Aguantar els esdeveniments horribles que en 300 anys hauria pogut veure tampoc és un premi, sinó més aviat un castig.
    Un molt bon relat i endavant amb la imaginació.
    Una abraçada.

  • La gran imaginació[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 31-07-2014 | Valoració: 10

    La gran imaginació és un element fantàstic per la literatura. Isaac Asimov n'és un gran exemple i el teu relat, també. Fa por i alhora atreu. Imaginar-se algú amb tres-cents anys fa por, però veure'l, imaginar-lo, atreu. Felicitats per aquesta imaginació fantàstica. Una abraçada.

    Aleix

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Edgar Cotes i Argelich

Edgar Cotes i Argelich

38 Relats

324 Comentaris

50101 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
(Balaguer, 25 de juliol del 1997)
Aprenent d'escriptor i traductor, amant del microrelat i enamorat dels genères fantàstics (ciència-ficció, fantasia i terror).

Em podeu seguir al meu bloc

Edgar Cotes

O al meu Twitter:

@Edgar_Cotes