L'home que vivia (I)

Havia decidit que no tancaria cap porta; havia de créixer, però no estava obligat a triar.

De jove havia passat una adolescència plena d'especulacions infructuoses. Es passava tardes pensant en certes raons de pes com ara que la Mònica tenia aquells enormes ulls blaus, que la Lena tenia aquells llavis de fruita irresistibles però que no hi havia res com els pits secrets i rodons de la Ruth. Entremig també repassava mentalment la veu tan dolça de la Laia, el culet de la Maria i les rialles obertes i contagioses de la Selma. Fet i fet, tantes cabòries el tornaven del tot inoperant.
Havia rebut una educació cartesiana però en ell reviscolaven idees i sentiments intensos, sovint contradictoris, que no sempre deixaven lloc a la lògica i a la moral que la família li havia volgut inculcar. La seva vida, en aquella primera joventut, era un fil entortolligat que pretenia arribar a tot arreu però que no menava enlloc, que es volia enfilar paret amunt però queia, que volia teixir alguna cosa de valor però es desfeia i es destenyia. Era un cap perdut.
No sabia si afirmar-se ateu, si acceptar ser agnòstic o acostar-se al nihilisme. Si es decantava per ser creient havia d'escollir ineludiblement si creia en un déu monoteista o politeista. A vegades mirava el cel tot blau i li semblava albirar-hi un puntet diví, una pista imprecisa de l'existència de déu però algunes experiències ben terrenals el feien tot un escèptic prosaic.
S'encallava a la vista d'unes eleccions perquè no sabia a quin partit polític votar, volia arribar a ser un brillant home de negocis, un bohemi de mala vida i un tendre pare de família. Li atreia la bondat de la llum del dia i el vici de la nit. Era l'home administrador i l'home artista en un mateix cos que anava sumant la seva segona dècada de vida. Volia estalviar els pocs diners que guanyava però tenia temptacions de gastar-se'ls tots en una sola jugada.


* * *

Havia passat el temps. Ja no comptava l'edat perquè als trenta-set anys vivia feliç sota una pell ben colrada pel sol. Tenia molts coneguts, quatre rellotges, quatre parells de sabates, quatre feines i quatre subscripcions al mateix diari. Tenia quatre vides diferents, imbrincades però separades. Vivia a Barcelona, Sheffield, Cleveland i München. S'havia convertit, respectivament, en director d'un grup editorial d'alta volada, rapsode, mim i ebenista. No deia mai un "no" a les oportunitats perquè la seva existència era un compendi de vides, un amalgama de riscos, un encadenament d'il·lusions que, això sí, podia trencar-se en qualsevol moment.