L'home ocell

Un relat de: Eric Martinez
No sé fer música... Mai n'he sabut fer, i ús asseguro que sempre m'he sentit atret per aquest art, no obstant això, mai he sigut capaç de donar forma al meu desig insatisfet.

Recordo que el meu primer contacte va ser al liceu, els meus companys i jo anàvem a veure una òpera, no recordo el títol, només que tractava sobre un home ocell... La veritat és que en aquell moment, estava bastant emocionat, m'emocionava sortir de la meva rutina habitual, i m'agradava realitzar activitats que no incloguessin les repetides baralles dels meus pares.

Vam arribar a la porta, i vaig contemplar la magnificada alçada d'aquella entrada, per mi era com entrar al cel per la porta gran, i una vegada dintre, vaig poder inspirar aquell aire exquisit, delicat, i exclusiu que el Liceu m'oferia.

Vam arribar a les nostres butaques, i l'opera va començar, al principi, tot era tranquil, m'emocionava veure aquells magnífics intèrprets, les seves veus eren indescriptibles... De cop i volta, vaig sentir una pressió als pantalons... Una mà em descordava la bragueta, i es ficava dintre els meus calçotets...

El príncep va aparèixer, i l'ésser que prosseguia la mà als meus calçotets em preguntava...

-¿T'agrada?

La seva mà es fonia amb la meva erecció, just en el moment en el qual la reina de la nit sortia a escena, i el cant de la reina de la nit, es barrejava amb els meus gemecs de plaer.

I... en el moment en el qual l'ejaculació m'avisava, l'home ocell va aparèixer a escena, i el seu cant inicial, va propiciar la meva última excitació genital.

Mai m'havia emocionat tant, mai havia sentit tant de plaer... Ah!... I l'opera també va estar bé.

Comentaris

  • Reflexió de caire econòmic[Ofensiu]
    Rosaura Gerr | 17-02-2019

    Per bona que fos l'ambientació musical, se m'acut que deuria resultar una palla una mica cara...

  • Sr Garcia[Ofensiu]
    Eric Martinez | 09-02-2019

    Moltísimes gràcies pel teu comentari Sr Garcia!!!

  • Barreja[Ofensiu]
    SrGarcia | 09-02-2019

    Una barreja de Mozart i "El cipote de Archidona". Està bé aixó.

  • Plaer.[Ofensiu]
    Nil | 08-02-2019

    És un plaer... com també ho és ésser comentat...au! animat...

  • Eric Martinez | 08-02-2019

    Moltísimes gràcies pel teu comentari Nil, un plaer ser llegit per tú!!!

  • Bravo![Ofensiu]
    Nil | 08-02-2019 | Valoració: 10

    Aquesta fóra una situació, exclusivament, sòrdida si no fos per l'excel·lent posta en escena del teu original relat. Perquè hagués estat molt fàcil situar-la en un fosc rengle de butaques d'un cinema X com els que proliferaven a Barcelona d'anys enrere. Però no!, has ubicat el relat en el Gran Teatre del Liceu, temple per excel·lència dels melòmans i també, com és lògic de suposar, aixopluc de molts homes gais. M'ha agradat aquest sentit juganer que li concedeixes al mot ocell, fins al final...quan una mà anònima pren possessió d'ell. Encara que jo hagués emprat abans el mot "pardal" per la forta càrrega eròtica que comporta. El teu magnífic relat, com el film Morte a Veneziai, atrapa al moment l'atenció de l'espectador, en aquest cas lector, i ambdós personatges escènics que hi apareixen, que bé podríem batejar com a la pel·licula de Luchino Visconte,amb el nom de Gustau i Tadzio, és fan entranyables per més escandalosa que pugui semblar l'acte o tacte!.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: