L'home i el vell

Un relat de: Jordi de Gènia

Eren les set d'una tarda d'hivern. A la galeria d'art s'inaugurava una exposició. El càlid color de l'obra mostrada, omplia la sala de llum foragitant la negror del carrer.

Un home rebia els convidats al centre de l'estança. Sovint els abraçava llargament; l'exposició es feia en record de la seva estimada, morta feia un any, i els amics en retrobar-se on ella tant hi mancava, emocionats i dolguts, li ho mostraven amb afecta.

Des de les vidrieres del carrer un vell el mirava amb insistència; l'home no el coneixia, observà que se'l veia molt emocionat: els ulls vidriosos, la cara demacrada per un rictus de dolor, i el cos ensorrat dins d'un vestit fosc, que li queia desde les espatlles com un sac. L'home pensà que devia haver sucumbit a alguna desgracia; es va prometre que a ell no li passaria, es mantindria ferm i el seu desesperat enyorament, seria un secret només compartit amb ella, en aquell full que, cada matí, li escrivia en la fredor de la casa, ara, buida.

L'home veié que arribant en aquell moment, s'aproximava a la vidriera l'estimat amic pintor, vingut de l'argentina. El vell del carrer també l'esperava, l'amic es dirigia a saludar-lo... però, com podia ser ? l'amic era davant seu! i quan li digué, mentre l'abraçava:

-Che, amigo que mal te veo, tenès que reaccionar, todos te queremos.

L'home va saber, amb certesa, qui era aquell vell, derrotat, reflectit en la vidriera.

Jordi de Gènia
abril 2009

Comentaris

  • Des de fora[Ofensiu]
    Unaquimera | 25-05-2009

    Per una d'aquelles casualitats pròpies d'aquesta pàgina, he arribat fins al teu espai i he obert aquest curiós relat, que estimula a pensar la necessitat de veure'ns des de fora per adonar-nos realment de com som, de la imatge que oferim, de com es manifesta el nostre sentir.

    Ja que t'he descobert, tornaré per conèixer millor la teva obra, al menys la que tens editada. Publicaràs un text nou aviat?

    De moment, t'envio una abraçada per celebrar que t'he conegut avui com autor,
    Unaquimera

  • gracies Concepció[Ofensiu]
    Jordi de Gènia | 29-04-2009

    Veig que segueixes llegint-me, aixo sempre es ben vingut i agrait, espero que rebis aquet misatge.
    Jordi de Gènia

  • M'ha sorprés el nou estil[Ofensiu]
    Concepcio | 27-04-2009 | Valoració: 9

    De fet en els teus relats ja he pogut trobar tres tipus d'arguments: els relats lleugers amb toc d'humor, el relat compromés politicament i serios i, ara, aquest cop terrible de tristor i sensibilitat.
    M'estic fent adicta als teus escrits.
    Et valoro amb un 9 perqué crec que sempre em de aspirar a millorar.
    lakuns

  • ups, m'he equivocat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-04-2009

    era el vell i la mar, el de l'Ernest,,, però per alguna cosa m'hi has fet pensar...


    Ferran

  • Bona narració[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 26-04-2009

    amb unes imatges molt ben trobades i reflectides, si em permets el joc, en el teu relat, donant un final no esperat, però lògic, i això és el millor.

    L'Ernest H. no et diria res en contra per haver-li près el títol, n'estaria orgullós, i fins crec que ell mateix el signaria.

    Felicitats, i tard, però feliç diada de Snt Jordi!

    Ferran

  • Molt interessant[Ofensiu]

    com ens adonem tot d'una -lectors i personatge alhora- que la imatge colpidora reflectida a la vidriera és el personatge mateix.
    Veig que tens talent per aconseguir finals inesperats. Enhorabona.
    Shaudin

  • Bon relat i bella reflexió...[Ofensiu]
    Romy Ros | 24-04-2009 | Valoració: 10

    una imatge de nosaltres mateixos pot dir més que qualsevol signe extern de fer l'ànima forta. Però cal ser fort i tirar endavant..."que mal te veo amigo"...ho posem fil a l'agulla o el següent en seguir a l'amada ets tu. Enhorabona!

  • Bellíssima història,[Ofensiu]
    brins | 24-04-2009 | Valoració: 10

    ben ideada, i molt ben escrita,

    Moltes vegades, quan la nostra ànima plora, creiem que les llàgrimes tan sols vessen en el nostre interior, però no és així. La tristesa, l´enyorança... també es fa palesa en la nostra pell, en una imatge que només descobrim, quan ens mirem en una vidriera, en un mirall.

    Et felicito!

    Pilar

  • La derrota sempre es vella[Ofensiu]
    Epicuri | 23-04-2009

    plena de dolor.

    deia Carles Riba:

    No ho diria pas en va
    però hi ha el dolor
    que es orgullós...

    El càlid color de l'obra mostrada, omplia la sala de llum foragitant la negror del carrer.

    Efectivament. La llum és. La foscor simplement no.

    Dues cosses ben properes, no més cal apropar una per que l'altre es mostri,

    Es no més per el joiós que la vida fa el seu ple.

    Cal fer pura a tot o rés, la jogada com si ho fós
    qui no moro d'amorós, l'amor no li farà mercè.

    Carles Riba pot sonar "vell" però jove i vell...son cosses de la mateixa persona, de segur que en sabia molt de derrotes...

    Mercès Jordi pel teu relat i per "El càlid color de l'obra mostrada...

    Ei... i feliç Sant Jordi de Gènia!

Valoració mitja: 9.67