Cercador
L'home enganxat a la paret
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
Era un home tan farcit de problemes -com un canaló superb de Festa Major d'abans- que va decidir també encargolar-los i amb una esma voladora anar a comprar cola i un pinzell i estendre per terra tanta història, llepar-la i mostrar-la descaradament a les parets d'una cambra amb cel obert, decorada amb mobiliari de fusta fosca quasi negre -memòria d'avantpassats, massissos i ombrívols i amb corcs borratxos de records- i de vímet que tenia tanta pols adherida que no es podria netejar amb l'infal·lible llimona, l'espai -li va semblar- més indicat per empaperproblemar. I dit i fet.
Quan la fa tenir folrada de belles imatges de handicaps va allisar-los amb una fusta, no es bufessin amb cert aire refredaire i espaordidor.
Però va badar. Va quedar envescat tocant a un angle de l'envà que rebia menys claror i va ser en va el probar de desadherir-se'n, que allò no era superglue de la Xina.
Es va posar a cridar i a rebentar els pulmons. Endebades: les parets absorvien qualsevol so.
El cel obert es va tancar.
Les parets es van anar acostant amb una progresssió agressiva les unes amb les altres, com si poguessin caminar amb potes ni demanades, que no estaven per a lloguers.
Sort de la galleda on l'home havia fet la barreja aigua-cola, que va aturar el tancament total i, en conseqüència, l'esclafament, l'esdevenir pla-com-un-segell del desgraciat adossat a la cambra dels problemes. I és que calia saber que eren ells, que un cop extrets i mostrats, no ho havien pogut suportar i es defensaven com tota existència que malda per no deixar de ser.
Quan la fa tenir folrada de belles imatges de handicaps va allisar-los amb una fusta, no es bufessin amb cert aire refredaire i espaordidor.
Però va badar. Va quedar envescat tocant a un angle de l'envà que rebia menys claror i va ser en va el probar de desadherir-se'n, que allò no era superglue de la Xina.
Es va posar a cridar i a rebentar els pulmons. Endebades: les parets absorvien qualsevol so.
El cel obert es va tancar.
Les parets es van anar acostant amb una progresssió agressiva les unes amb les altres, com si poguessin caminar amb potes ni demanades, que no estaven per a lloguers.
Sort de la galleda on l'home havia fet la barreja aigua-cola, que va aturar el tancament total i, en conseqüència, l'esclafament, l'esdevenir pla-com-un-segell del desgraciat adossat a la cambra dels problemes. I és que calia saber que eren ells, que un cop extrets i mostrats, no ho havien pogut suportar i es defensaven com tota existència que malda per no deixar de ser.
Comentaris
-
Mena...[Ofensiu]Annalls | 14-02-2014 | Valoració: 10
,,, si fumesis et diria que que has fumat!!! El relat supermegacalifragilisticomegaespialidoso !!! O sia: esperpenticamentdivertitingenióseincalificable que en català s'escriu i incalificable imposible de definir adecuadament a menys que siguis en >Dali. Això menidalinia !!
Si, m'agrada MENIDALINIA ...
Segur que t'hagues fet la seva musa i ara series entre els ous de figueres !!!
Anna
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435802 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com