Cercador
L'home enamorat que no parava de fer cas a la seva estimada
Un relat de: Florenci Salesas i PlaL'home enamorat escalà el cim més alt a la recerca de l'edelweis que la seva estimada li havia demanat.
Una vegada l'edelweis s'esfullà, la seva estimada n'exigí una altra.
L'home enamorat tornà al mateix lloc a patir les mateixes penalitats, fins que n'hi trobà una (no tan maca, tot s'ha de dir) però que deu n'hi do el goig que feia.
Aquest segon cop però, l'estimada l'acceptà amb un lleu i descoratjador desdeny, la molt creguda, però a l'home enamorat li semblà que la seva actitud era encisadora i que es mereixia el que fos per incompetent.
La segona edelweis encara trigà menys a esfullar-se que la primera, de manera que l'home enamorat va haver de tornar a grimpar el cim més alt, sense encara haver-se recuperat de l'esgotament de l'anterior expedició.
Com que l'home enamorat anava més cansat que no pas s'adonava, es perdé per sempre més i no se'n va trobar cap rastre, tot i els esforços de les autoritats oficials i els admirables voluntaris.
L'estimada, que a més de creguda era molt capriciosa, va fer veure que li sabia molt de greu però la veritat és que tant se n'hi enfumia l'home enamorat com la fotuda edelweis: mai s'havia emocionat gaire amb els productes feréstecs suïssos.
L'home enamorat, que mai havia estat massa religiós, s'ho mirava tot des del Purgatori, bastant confós i superficialment preocupat per haver fet el préssec una mica massa més del que calia per a un home que no vol perdre la dignitat.
Finalment, l'home enamorat feu un somriure de mitja lluna perquè, malgrat tot el que li deien els cínics purgatorians, omplint li l'orella de dubtes, ell ho havia fet tot mogut per un amor pur i passat de moda que gairebé ningú, avui dia, entén.
"Ja s'ho faran!" es diguè dir tot orgullós.
I jo penso que va fer molt be, que caram!
Comentaris
-
***[Ofensiu]Llibre | 17-03-2007
Un relat amb moralina? Un relat amb ironia? Un relat amb crítica incorporada?
Realment, la història trobo que és bona per la senzillesa amb què està exposada. Sense cap escampadissa de recursos que li farien perdre aquest punt d'acidesa de la qual l'has impregnada. I la reacció d'ell, mirant-s'ho tot des del purgatori, ben trobada.
Em pregunto, però, què se'n deu haver fet, de la seva estimada.
Fins la propera,
LLIBRE
l´Autor
36 Relats
117 Comentaris
51957 Lectures
Valoració de l'autor: 9.69
Biografia:
Sitges-Valls-Vilafranca del Penedés-Vilanova i la Geltrú-Barcelona-Christchurch-Sitges.
Correu: carallotbuster@gmail.com
Últims relats de l'autor
- DESPULLAT 9: Accident
- DESPULLAT 8: No és una mala cosa
- DESPULLAT 7: Les botigues canvien
- DESPULLAT 5: La manipulació
- DESPULLAT 2: Atònit estic
- El quadern gris d'en Josep Pla: una crònica apassionada feta en calent
- La vena seca (conte de Nadal)
- Desactivant el drama
- "Pobrets", pensa
- Al peu de l'escala del parc
- L'esquerda del sostre
- Vint relats de vint paraules
- Nancy, la "Barbie"
- Corrupció sota la pluja
- El mosqueta morta