L'home decadent

Un relat de: joandemataro

El mou un caminar cansat
pels carrers ombrívols
d’un trist poble endormiscat,
ell és l’home decadent.

El seu pas malatís s’acompassa
amb l’albada d’un nou badall
que es dibuixa als seus llavis,
lentament…
I camina a la penombra
d’un sol eclipsat
per la seva pròpia ombra.

Fa dels somriures ganyotes
i segueix, amb els ulls clucs,
escombrant llàgrimes,
rabejant-se en el dolor
i amb la boca amargant
per tants greuges imaginats
que li han desgarrat el fel.

L’home decadent camina malvivint
deixant al seu pas un rastre desolat.
Només que l’acompanya la solitud
fent-li dol , en processó ploranera,
fins que esdevé esperit de foc.

Ell va ser l’home decadent.
Descansi en pau.

Photobucket

Comentaris

  • Si em fessin triar[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 17-07-2011 | Valoració: 10

    un, tan sols un, dels teus poemes, seria molt complicat per a mi però et puc dir que aquest seria finalista.
    Una descripció fantàstica i poètica d'un home decadent.
    Gràcies Joan. Una abraçada.

  • Vivim en un canvi constant[Ofensiu]
    joanalvol | 15-07-2011 | Valoració: 10

    L’home decau en un sentit mentre que pot reeixir en algun altre. El decadent pot ser-ho per mil raons diferents. Allò que creiem en una estona pot canviar en un altra, per moments. Res no és fix. Tot es modifica, és una qüestió de temps. L’home cau i es lleva, decau i s’anima, qüestió de temps.
    M'ha agradat el teu poema.
    Bon estiu, a la propera
    Joanalvol

  • No el conec[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 12-07-2011 | Valoració: 10

    No conec ni vull l'home decadent, encara que és una espècie existent. I em rebelo sobre la seva existència. Bon Relat descriptiu. Podríem organitzar la cacera de l'home decadent.

  • aquest home és la teva antítesi....[Ofensiu]
    teresa serramia | 11-07-2011

    Ets tan amable, tan, tan..., que no podem viure sense tu, ja ho veus!!
    Perdona que et reclami si no contestes Com si no tinguessis res més que fer, ni res millor..
    Espero que l'entrega de premis, on vas ser finalista, anès superbé. És un camí amb giragonces, aquest dels premis. Però molt estimulant. Cal prendre-s'ho amb calma, és un consell.
    Jo en tinc quants (sóc molt vella, com saps!)
    Escrius molt bé. Hi ha molt foc en tu. Un foc generós que crema però "no et crema".
    gràcies a ell, ens omples de joia. ..., la teva amistat!

Valoració mitja: 10