L'home de negre

La mirava de fit a fit, sense immutar-se, sense demostrar cap sentiment, talment com si allò que veiés no li provoqués cap mena de reacció, igual que un depredador mira a la presa molt després d'haver-la caçat. Anys més tard la dona només recordaria la mirada d'aquell home, aconseguiria oblidar la por, el dolor, el terror intens a flor de pell, però mai aconseguiria oblidar aquells ulls.

L'home si acostà, tranquil·lament; encengué una cigarreta, sense pressa; xuclà lentament però amb passió, com si en el món només existissin ell i el fum que sortia fent cercles de la seva boca, després dels trenta segons més llargs i feixucs de la pobre vida d'aquella dona, l'home tornà a mirar-la, fredament; apagà la cigarreta amb tres cops secs dins el cendrer, es permeté mig somriure, que encara feia, si això fos possible, l'escena més sinistre.

L'home obrí la maleta negra, aquella maleta que per molt que ho provés la pobre dona, no li podia treure els ulls de sobre. L'home seguia amb aquell mig somriure a la boca, que li torcia els llavis d'una manera quasi irreal; posà la mà dins el compartiment central de la maleta, esperà uns moments, i la dona s'adonà en aquell instant, que l'home estava gaudint cada vegada més; l'home enretirà la mà sense deixar de mirar en cap moment la reacció de pànic de la dona; la mà estava agafant uns papers, l'home els mirà com si fossin el tresor més preuat per ell, i sense previ avis els acostà de forma violenta envers la dona, que no tingué més remei que agafar-los i amb una llàgrima als ulls pogué llegir la primera línia del primer paper: Ministerio de economia y Hacienda.