L'home de marró i turquesa (Final)

L'Ava va agafar la tassa i es va prendre el contingut d'un glop. En acabar va llepar-se els llavis, mirant en Trano de forma irresistible.
Les amigues van entendre que havien de marxar a comprar fil, que és de menester proveir-se'n perquè tot sovint se'n perd. Anirien al basar xinès i la dona-Buda, a més, adquiriria uns sostenidors de fantasia del to de les caputxines. Així quan fes meditació al bàter, mentre esperava alliberar l'intestí, a cada sotragada-rotunda-defecaire que li evités l'espiritualitat es miraria al mirall i, vinguda d'un món acceptatiu en la letàrgia interrompuda, sabria que era cobejable amb i sense aquella peça íntima i que podria trobar nòvio. La depressiva, que es deia Pressi, com a molt miraria de dalt a baix el nipó que atenia i es deprimiria més en no trobar-li cap virtut animaire més enllà de fer sonar la caixa enregistradora perquè la vida l'aigualia/igualava a articles i articles i articles i horari i horari i horari i vendre i vendre i vendre.

Fora les companyes, la rossa i l'home de marró i turquesa van continuar la conversa. En un impuls, ella es va aixecar i el va abraçar. Ell, agradablement sobtat, va haver de mig rebutjar-ho, que eren en una plaça massa concorreguda, que era casat. Amb tot, va poder xiuxiuejar-li a l'orella que l'esperava al Parc del Turó, a la zona de la torre de guàrdia restaurada. I se'n va anar agraint que els pantalons li anessin amples: havia experimentat una puja considerable.

L'Ava va pagar la consumició i va anar al lavabo a repintar-se i a eixorivir els cabells, matoll flonjo d'estil marylínic.

Quan es van trobar, ell li va mostrar una clau que podia obrir la porta de la petita construcció feta en temps d'albirar pirateria. Quan li havien fet reproduir, a la ferreteria on havia treballat, havia tingut la intuïció que també n'havia de tenir una. Avesat, doncs, a copiar claus de tota mena, quan fossin sols ho podria demostrar.

Un cop a dins, en Trano va llençar-.se a besar la dona amb passió desbordada, tanta i amb essència de Tantra que ni va adonar-se que la dentadura postissa de l'Ava es desprenia aferrada al seus llavis, concentrat com estava en la zona genital, on la irrigació sanguínea esdevenia explosiva. La dona gemeguejava, ell s'excitava més. Va treure el múscul engrescat i va alçar el vestit de l'Ava per tal de baixar a tastar i remenar la salsa blanca. No va poder: tenia la boca presa per aquell aparell! I el parlar inintel·ligible de la desdentada atabalada no era producte de la líbido!

Tot i així el cos d'aquella dona era per a gaudir-lo. El pubis tan peladet. Li ho va dir, admirant-lo. Ella, que s'acabava de recol·locar les dents amb ajuda de la pasta cimentosa d'un tub, va sincerar-se: havia estat una rapada obligatòria en haver-hi tingut polls pèlvics, que dificílment s'encomanen, cosa d'ajudar a criar gallines i pollets a l'aire lliure i en pilotes quan fa bo a casa d'una tia-àvia de Banyoles el darrer estiu, a la canícula més caniculosa.

En Trano va inspirar profundament per mantenir el desig i l'expressió que el confessava. Necessitava la penetració i quan l'Ava el va besar amb llengua, abraonant-se-li, no la va reprimir més.

Els crits per la megafollada rebotien pels cossos de tots dos, gola avall, i si podien sortien per les orelles. Els moviments quasi bàrbars després de caure a terra feien marejar la torreta com si estigués prenyada.

Va durar uns minuts. La gent del barri del Parc del Turó van estar d'acord en haver notat com un terratrèmol magnitud poca broma. Alguna figura Lladró caiguda d'algun moble el maleïa.

L'endemà els encarregats de la jardineria d'aquella zona van trobar la parella adossada. L'Ava, amb la calentura, no havia pogut evitat prémer amb neguit aquell gel adherent que present en el paladar d'ella i en el penis d'ell -unes gotes vessades per la urgència de les besades- els va unir per sempre, fluïds més que disposats en conjunció.


Actualment treballen en un circ, els anomenen la Parella Siamesa Marró-Turquesa, colors amb els que s'exhibeixen fent l'amor contínuament.