L'home amb catarates

En un país llunyà....bé, prou de cursilades! Tornem a començar, home!
Ehem!.. Un dia que feia super-ultra-hiper calor, jo en Jordi, quan tenia 9 anys, estava dormint tranquilament en el meu llit. Feia tanta calor, que fins i tot em vaig treure la roba! " però sense malpensar, he?
El llit estava tot moll (de suor, que consti); els llençols estaven tots recargolats als meus peus; les finestres totes obertes de bat a bat, amb les cortines corregudes perquè passés millor l'aire; i de sobte... ("música de expediente X per fer-ho més emocionant"):
Comença a fer molt fred, però molt... i jo em vaig tapar fins al coll. Em desperto i observo un home de 60 anys ,més o menys, que estava recolzat a la finestra. M'estava mirant a mi. Vaig fixar-me molt en tots dos ulls ven blancs, blancs com la neu, amb una mirada que et penetrava fins al cor. Com que tenia molta por, vaig voler-me amagar al llit. Vaig tapar-me tot, perquè es pensés que estava adormit i, amb prou sort, que passés de llarg. I amb un parell d'hores o algu així, amb vaig despertar, m'havia quedat adormit! Mirava per tot arreu avera què havia passat, i veig... que totes dues finestres estaven tancades !? Què havia sigut allò? Tot havia sigut imaginació meva? No, no podia ser. Era completament real!
Vaig anar amb els meus pares a explicar'lis tot alló, però ells no s'ho van creure.("Música expediente X") Això és un fet que mai es podrà aclarir. Si ha passat de veritat, que jo crec que sí, peró que no se sabrà... a sí! i lo més estrany d'alló és que la casa era en un 6é pis.
Com podria haver-se recolzat a la finestra des d'allà??.. Fin
Jordi -Que us a fet por, noies?
Totes -Sí!!!
En realitat aquesta història és una que el professor d'una classe de sisé de primaria de l'escola de Figueres, ESCOLÀPIES PAULA MONTAL, havia explicat a les seves alumnes, en les colònies de fi de curs. Era a "Serinyà -Els refuguis-", i perquè nosaltres estiguéssim una mica espantades i ven callades ens explicava històries de por. Jo, Sílvia, sóc una d'aquestes: us ha fet por? Si és que sí imaguineu-vos nosaltres, que estavem a plena nit, a un lloc que no coneixem, i si és que no.. XD vete a paseo, "sense ofendre". Aquella nit era diferent a les altres; era tot negra sense ni una estrella i jo i la Judit que estavem al costat de la finestra ens van passar coses rares. Després de sentir la història, jo que sóc forta en malalties i casi mai tinc refradats o coses així, presisament aquella nit, després de sentir la història, em va venir un calfred. Mirava a la finestra i era com si ballés aquell senyor gran, sense pupiles...que tenia imaginecions jo? penso dintre meu:
- Ai Sílvia, has ballat massa a la disco! Però la finestra era tancada; i quant em va mira el senyor gran, amb vaig sentir malament, tenia ganes de vomitar. Si m'estirava era pitjor. Volia resistir però no podia. Les amigues estaven xerrant i jo plorant, però d'una manera que no se'n adonessin. Em feia mal el cap, no tenia ganes de dormir. " i mira que és estrany". Perquè em segueix a totes parts i només escriguent la història...qui la llegeixi em desferé d'ell. No tens fred? No notes com si algú et toqués o respirés el mateix aire que tu? Mira al teu darrere. A QUÈ ESPERES!!!