L'home amagat

Un relat de: pinter

S'atura
a mitja altura,
sempre a mitja altura...

La veu ennuegada
i el cor per fora
que ja no batega,
només plora.

Esguarda l'ombra
sobre la qual
es desperta
del somni cru.

La barbeta caiguda,
la mirada perduda, desfet
com el llençol a l'alba,
com el trespol de l'àvia.

De nou aturat,
inquiet,
obert en canal,
lleu com la brisa
que pentina la mar.

L'ofec que el punxa,
la cremor
del record per dintre.

El somni esborrat
de l'home amagat.

Dolgut en la llunyania,
en un cau de llàgrimes
ofegat,

a mitja altura,
sempre a mitja altura...




Comentaris

No hi ha comentaris, comenta'l tu primer

l´Autor

Foto de perfil de pinter

pinter

9 Relats

8 Comentaris

8141 Lectures

Valoració de l'autor: 9.83