L'hidrozou que vaig estimar

Un relat de: Tanganika
Es deia, nom comú, velella velella.

Era al trencall o, com deia la meva àvia, al bot de l'aigua.

Una ventada em va capgirat el paraigua. Vaig intuir que expressament, per endur-se-li el cervell que tot just començava a aflorar i que en absolut li era convenient.
Ser estri i posseir ànima només, fora atabalament mental. L'envejava i l'ajudava, permetent que l'aire en moviment salvatge-juganer li escurés qualsevol bri d'engruna de pensament racional. Vaig estar així, amb el braç ben estirat, agafant-lo fort pel mànec, fins que l'estona ventosa va marxar a emprenyar uns núvols (de fet, ho demanaven) i el sol va reconciliar-se amb el seu horari matiner exhibint-se un xic més exuberant, per allò de ser novament primavera.

El paraigua, en abaixar-lo i mirant d'arranjar-lo, em va indicar aquella presència a la sorra molla que els brodats dels acabaments d'onada abans de retrocedir acaronaven.

-Una medusa!

Llavors, de cop, em vaig veure des de fora. Amb perspectiva, un dels meus 'jo', volàtil i fantasmal, em contava el que anava succeint, acció i no acció.

T'hi apropes amb el mòbil o la càmera...a retratar-la? Àvida de conservar la imatge? No, no has dut cap aparell-vici. Els ulls són els encarregats de gravar ben endins, només. Te n'alegres descrivint un sospir seguit d'un somrís dolçament conjuntats. Pot ser una criatura tòxica, verinosa, sent tan bella i delicada? No és cap plàstic gruixut semitransparent. Et passa pel cap que ve a ser una vulva d'un blau intens i màgic. L'associes amb la teva, sents una escalforeta aromatitzada amb sals marines. Hi passaràs un dit? T'hi arrisques? La prens, la trasllades sobre un tronc de deriva pelat, esblanqueït, treballat pels elements. Vols usar aquest ésser meravellós per a emmarcar-lo en variacions poètiques que fotografies per al record intern, és això? Ara no serà ni atzarós ni casual.

Un punt de lluentor de perla. Et parla, de sobte:

-No veus les altres, eh?

T'identifiques, afortunada, en una dimensió on res (o tot) peca de precisament preciosament inversemblant.

El paraigua, tant groc, l'arrossega un cop de vent per atansar-lo (ho vol) a aquell ser. Ànsia per protegir-lo, que no es dessequi.

Et treus les ulleres que no duies. Oh, n'hi ha centenars, milers, com ella!

-Coooom?- esclates.

-La temperatura i un corrent ens han fet arribar fins aquí. I l'acidificació. Jugo amb uns mots: meditació per fer de mediació com a medicació a l'humà per evitar tants de mals, tantes agressions a...casa nostra, casa seva.

Sents que unes quantes canes se't tornen de color quitrà calent i fastigosament enganxós. Conscientment, sense cap mirall, les detectes i te les arrenques. No et queda deix, no ho trobes estrany. Et fa pena i alhora et deleix la visió de l'àmplia escampada de...

-No som meduses. Som hidrozous. Som una colònia de velella velella.

La paraula etimomològica la trobes encisadora, t'encanta. Admires encara més la coloració elegant-onírica d'aquests animals que podrien confondre's, a més distància, amb musclos.

-Què puc fer?

-Ens desintegrarem en el medi.

Emets un 'buuuuf' d'alleujament. Seria el més natural. Inclou, però, la teva por. La temporada turística és a tocar, tocar. Seran capaços d'enviar una brigada amb màquines a recollir les velella velella per llençar-les com escombraries? Te n'estàs d'angoixar-la. Demanes a l'univers, fermentment, que no passi pas.

Ultrapasses, tot seguit, el desig. La tens entre les mans, tan oberta. La llepes. Una frescor i una calidesa a la llengua, una excitació atàvica, ancestral, et corprèn, et recorre la intimitat més enllà de les cèl·lules. Et sobrevé un orgasme, has d'estirar-te a prop d'una barca desllorigada de color vi diluït que està batejada Alfonsina.

Queda, a la sorra menys humida, aquella velella velella quan t'has abandonat a la sensació de plaer. El paraigua per fi l'assoleix, anhela relacionar-se amb l'hidrozou. Tu plores, plores de dol i de gust, crides, se t'obre una bretxa (se't reobre, mai es tancarà, la duus incorporada) alhora que una gran onada irromp per endur-se les també conegudes com a 'medusa vela', el paraigua...i a tu, que et salvaràs fent la morta que mai has deixat de ser mentre vas sumant vides.

Comentaris

  • great[Ofensiu]
    fancypants | 13-06-2020

    You have a real ability for writing unique content. I like how you think and the way you represent your views in this article. I agree with your way of thinking. Thank you for sharing.

    Cat Ninja
    Wormateio

  • M'agradaria tenir un paraigües groc[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-05-2018

    Sensual relat que barreja blaus i grocs, sabors marins i humans, troballes i orgasmes. M’encanta. El trobo molt de primavera, de sang alterada, de bellesa tan inabastable com efímera. Jo també vull llepar un hidrozou...

l´Autor

Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

216 Relats

219 Comentaris

132045 Lectures

Valoració de l'autor: 9.46

Biografia:
Al terrat de la meva infantesa amb el llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats' (Nova Casa Editorial, abril 2015).