L’herència d’una esclava

Un relat de: Eloi Miró
Tancada a la cuina des de petita li havien dit que aquell era el seu espai i que la casa era el seu reialme. Taques d’humitat, pols i fang invadien la casa constantment. Malgrat tot la Margarita tenia empenta i quan acabava una banda se n’anava cap a l’altre. Feia mesos que el seu marit li havia dit que volia un fill i feia dies que ho havien intentat. En Roger desitjava un nen fort i valent, però ella no li donava importància al sexe de la criatura. Per la Margarita el més necessari era fundar una mina d’amor en aquell matrimoni ja consumit. Malgrat tot era conscient de la dificultat que suposaria, però creia fermament que valia la pena arriscar-se. Interiorment pensava amb el seu nadó, una criatura que seria seva, el seu tresor, l’herència que aportaria a la vida.

Comentaris

  • Marteta | 25-05-2013 | Valoració: 10

    L'instint maternal donarà esperança a l'esclava de la vida, de la societat jerarquitzada que, en aquest cas, la deixa al darrer lloc.
    Ha estat un relat molt ben ambientat.
    I pel que fa al q em vas dir al teu comentari, intentaré no perdre mai la força literària (Encara que, vulgui o no macompanya dia a dia)

    Gràcies, una besada des de Mallorca,
    Marta

  • Realitat[Ofensiu]
    Materile | 24-05-2013 | Valoració: 10

    Sí, malgrat ser al segle XXI, encara queden moltes dones així i molts homes convençudíssims que el lloc de la dona és la cuina i la casa. Ells, veuen que si un matrimoni a perdut el seu atractiu és per falta de fills... Ai, que les coses ja no funcionen així..., però els tossuts.
    Un relat molt real!!!!

    Materile

  • Parlem d'un model de dona que aquí s'ha anat obsoletitzant...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 22-05-2013

    ...i costa (servidora pensa en que ha de treure la pols encara que no ho faci, hi ha la malparida neurona!). I 'no te cuento' als països tercermundistes o de religió enfonsa-dones (la dona=la casa, netejar, criar).

    T'has posat a la pell d'una dona que anomenes 'esclava', tancada en un cercle repetit de vida imposada socialment. La única il·lusió serà una criatura.

    Bon minirelat, un petonàs!

    *Però saps, també, que la Mena ha trobat 'cosetes'. Va, que canto i que no plogui gaire (que t'agafi ben assegut, hahhaha).

    'una banda se n'anava cap a l'altre'----altrA (és femení, fas referència a 'banda').
    'feia dies que ho havien intentat'----el temps verbal és molt llunyà, i si volien un fill potser seria 'que ho intentaven' (o sigui, que estaven en ello i no ho havien aparcat, o sinó que avisin l'Esperit Sant).
    'Per la M....'----per A la M...


    I has usat dos 'però' massa seguits.


    Apa, i ara a netejar l'entradeta de pols del carrrer! (l'escombra ha de ser de bruc brucós o no s'hi val).

  • El teu escrit es molt maço i realista.[Ofensiu]
    Annalls | 22-05-2013

    Ja veig la Margarida complint amb les seves obligacions de dona, sense plantejar-se res més, i alhora si ho feia tampoc li serviria de res en aquell temps, a menys que es dediques al teatre, cinema o alguna de les arts que sempre han donat més vida que la comú. Sota l'index aixecat de la censura. Escombrant amunt i avall , cercant alguna il·lusió a la seva vida. El fill l'ajudaria.
    Al contrari del que passaria avui, si una parella no va bé, el pitjor que pot fer es afegir-hi algú, encara els portarà més desavenen-cies.