L'herència de Golem

Un relat de: SrGarcia
Rabí loew s’havia passat la vida estudiant la Càbala, és a dir, els misteris de Déu, del món, de la seva profunditat i essència. Va arribar a veure la llum. Va penetrar en els misteris més profunds, va conèixer el nom de Déu.

Tota una vida dedicada a la meditació, al saber i ni les seves nebodes el venien a veure. Rabí Loew se sentia sol.

Pel seu gran poder va decidir arreplegar un munt de fang i animar-lo, donar-li vida.
Va crear el Golem. No era res més que un munt de fang animat, però era millor que tenir un gos.
Rabí Loew es va sentir feliç. Golem, ens farem un cafè: el compartien. Golem, menjaren samfaina: la gaudien.

Rabí Loew va caure malalt. Li solia dir: em trobo molt malament, Golem, sort que et tinc a tu, fillet.

Va morir. Van anar al notari. Rabí Loew ho havia deixat tot a les seves nebodes, les que mai el visitaven.
El notari va decidir que Golem no existia; que el tingués davant no volia dir res, no constava en cap registre; no li va tocar ni la llegitima.

Golem es va haver de convertir en un trinxeraire. Feia por a tothom. Eren pocs els que li donaven alguna cosa.
Es va veure sense casa, sense ofici ni benefici; es va veure humiliat, odiat i perseguit. Va passar molta gana.

Va anar al cementiri, va visitar la tomba de Rabí Loew. Golem era un fill de la Càbala, una manifestació del poder de Déu.
El Rabí Loew va ressuscitar.

Golem feia molts dies que no menjava i no va pensar sinó en l’oportunitat que se li presentava: es va menjar Rabí Loew començant pels peus. El rabí ressuscitat no parava de xisclar: Golem, fillet, fillet... Golem no el veia sinó com a carn per a saciar la seva fam endarrerida.
-Fillet em dius, cabronàs. Em vas donar la vida per a deixar-me sol, pobre, sense res. Tens els sants collons de dir-me fillet...

A partir d’aquell moment Golem va descobrir la seva vocació. Es va fer ressuscitador de persones mortes. Amb poca competència i una activitat molt demandada es va fer d’or.

Es va casar amb una de les nebodes de Rabí Loew. La neboda es va morir i la va ressuscitar, i així fins a quatre vegades. A la cinquena Golem ja n’estava tip de tanta vanitat, tant d’orgull, tanta avarícia, tant dir: Golem, ressuscita’m el gos, el lloro, el periquito.

Va deixar morir tota la seva família i no en va ressuscitar cap. Naturalment, havia procurat que fessin testament a favor seu. El notari, ressuscitat dues vegades, no va tenir escrúpols legals.

Golem va ser riquíssim. Tothom el mirava amb por i admiració, ningú gosava dir-li res, coneixien el seu poder.

Va acabar sol. Va pensar en Rabí Loew. Va decidir que millor sol. No va pensar a fer una criatura com havia sigut ell.

Va rabiar, va morir renegant dels seus parents.

Comentaris

  • Gràcies...Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 17-03-2020

    Gràcies pel teu amable comentari: Vinya i per dir-me que té un intens sentit d'espirituallitat. En dius diferents accepcions de la paraula Vinya, i jo et done les gràcies i res més.
    Aleshores un salut d'amistat.
    Perla de vellut

  • Perla[Ofensiu]
    aleshores | 17-03-2020

    Doncs mira, que m'havia perdut aquesta perla de relat, del millor que he llegit. Potser Cortázar escriu més bé per bé que en aquesta línia. És un crack mundial però les situacions que planteges són bones i expressives com les seves. Aquest contrast que fas entre allò espiritual i material, entre realitat i teoria, On sempre la dura realitat acaba guanyant,...la incomprensió de la legalitat front a la complexitat de la vida. El desencís que provoca. Sense moralismes, com passa entre la gent senzilla que fa filosofia. No sé la trobo genuïna i carregada de significats ocults la teva expressió: qui és Golem? Tots ens mengem als que ens han fet? Compensa la gasiveria o acaparar riquesa?
    I, sí, el final és solitari per tothom, només un se'n va a cada moment per ordre seqüencial.
    Tinc una sincera enveja per la naturalitat amb la que exposes el teu pensament i com està allunyat de condicionats de la cultura.
    Salutacions!

  • m'ha fet riure i una mica de por[Ofensiu]
    Atlantis | 14-03-2020

    Fixa’t que m’he posat a riure quan he acabat de llegir el relat. I també com diu el Nil fa una mica de basarda tot aquest ambient de cementiris i morts... Hi veig la revenja del què un ha creat amb el seu creador i també tot els recels que hi ha quan hi ha bens i diners entre mig, les herències, les relacions familiars...
    Els teus relats, que he llegit, tots passen en entorns diferents, en indrets i èpoques diverses. Segurament ets una persona molt “llegida” o molt “viatjada” I imaginativa. M’agrada com escrius, molt bé, de manera clara, amena i Intrigant.

    Alguna persona de relats em va dir que les poesies no s’expliquen. Jo no vull pas explicar cap dels meus poemes, tu d’altre banda ja has fet la teva interpretació, però potser si voldria explicar des on escric poesia. L’escric a partir de coses que veig i em porten records(les flors dels arbres)de preguntes que em faig ( perquè la dona de Lot se la presenta com una tafanera?, potser volia Saber) o de temes que em preocupen (la incomunicació). Em venen versos al pensament i els escric. Procuro que no siguin massa explícits que suggereixin sensacions, com em passa a mi o cada ú a la seva manera. Si aconsegueixo això ja em dono per satisfeta. No sé escriure relats imaginatius ni tractats filosòfics...per això escric poemes. A la meva pàgina, cap a l’any 13 tinc un poema que s’anomena Motius i parlo del perquè escric.
    Gràcies pels teus comentaris.

    Salut, (ara més que mai) i abraçada.

  • Gràcies...Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 14-03-2020

    Gràcies pel teu amable comentari: Síl.labes i per dir-me que és tot plegat a un ritme meravellós... Espere que hages gaudit d'aquest poema meu.
    Salutacions.
    Perla de vellut

  • montserrat vilaró berenguer | 18-02-2020 | Valoració: 10

    Un relat nagnufic. Gracies per lkegir

  • Ostia![Ofensiu]
    Eric Martinez | 09-02-2020

    Increíble de principi a fi. Directe, punyent, sense remordiments.
    La ostia!
    M'ha encantat.

  • Herències[Ofensiu]
    Montseblanc | 06-02-2020

    Està clar que les relacions entre les persones, i més entre familiars, no són fàcils, ni tan sols quan un dels membres ha estat beneït amb el do de ressuscitar els morts. A mi em sembla que una persona (o un munt de fang) amb aquesta habilitat mereixeria inclús adoració, però ja sabem com som tots plegats...

  • perdona, Urk[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-02-2020

    Urkc-Eduard |: em sembla que havíem escrit al mateix temps la meva resposta i el teu comentari, per això no t'he citat. També et dono les gràcies.

    Això del "trobar car" no ho havia sentit dir mai; he vist que hi havia un "trobar ric", no sé si és el mateix. De totes maneres, trobo que ets el més semblant a un trobador que hi ha a Relats en Català.

  • Gràcies[Ofensiu]
    SrGarcia | 06-02-2020

    Moltes gràcies pels vostres comentaris.
    Kefas: escrius uns comentaris tan bons que superen el relat comentat.
    Perla de vellut: no m'agraden les notes ni els concursos.
    Nil: Sí, és una sàtira de la cara fosca de les relacions familiars.

  • saturn[Ofensiu]
    Urkc-Eduard | 06-02-2020 | Valoració: 10

    De n'hi do.Com Saturn devora els fills i mata a son pare.Crèixer per matar pare.Molt freudià.
    Mercè per llegir-me.Mai m'havien clasificat trobar clus.Interessant.Mercès.Màgrada mé el «trobar car» .

  • basarda...[Ofensiu]
    Nil | 03-02-2020 | Valoració: 10

    Una història original... , i alhora fa un xic de basarda pensar que una creació filla de l'actuació humana esdevingui mortífera. El teu relat evidència que rere d'aquests actes perpetrats per ambdós personatges principals, s'amaga una critica al que són les relacions parentats o d'amistat i

  • Sorprenent.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-02-2020 | Valoració: 10

    Vaja història, on el Golem volia menjar-se el Rabí Loew, que era el seu fill, i el seu destí va decobrir que era ressuscitador de persones i al final va ser immensament ric. Doncs si va acabar renegant els seus parents, la seua consciència li transtornaria...
    Acabaria boig, dic jo.

    Ah, sí, i jo em dic, no tens costum de fer la valoració del relat que em llegeixes i ni a mi ni a ningú... no sé perquè. Supose que no t'agrada... ¿....? Ja em diràs. Gràcies.

  • Gràcies...Sr.Garcia[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 03-02-2020

    Per la teua visita i el teu amable comentari, per dir-me que és una poesia molt bonica.
    Sí, portes raó, en això de que "tronada" té tres accepcions; doncs, són: trons, tronadissa i tamborinada. Però jo he agafat el sentit de "tronada", com "tempestat de trons"; que són en espanyol: truenos o tronada.
    Sí, he fet en cada vers "metàfores"...
    Saluts.
    Perla de vellut.

  • Em sona[Ofensiu]
    kefas | 03-02-2020

    Em sona que n’havia sentit a parlar del Golem. Potser de quan anava a prendre cafè amb en Gustav al Kafka de Praga. Un dia, mentre passejava pel cementiri, del darrera de la làpida de Ben Uhfir va sortir un ésser descomunal. Em va preguntar si era humà. No ho sé, li vaig contestar, sóc en Kefas. Els ulls clucs se li varen obrir. Pare!, va xiuxiuejar, i se li ompliren els ulls de llàgrimes. Va començar a plorar i el gran cabal d’aigua que sortia dels ulls, li va començar a xaragallar les galtes. Vaig fugir i no hi he tornat més. Algú m’ha dit que ara porta un tupè de teula, ros.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: