L'havanera

Comentari de baix. Enhorabona!

Tu vas escriure en algun moment "paraules dolces amb sal de mar" d'aquella tarda...
Avui, jo les recullo amb cura i les observo, les oloro, les escolto i les assaboreixo...

Ara en frueixo dels records que evoques, dels remors que despertes, dels colors que apropes, dels aromes que pintes, de les sensacions que dibuixes amb els teus mots.

Gràcies per aquesta havanera sensual, càlida, humida i melosa, breu però intensa, suau i harmònica, rítmica i relaxant.

T'envio una abraçada ben relaxada,
Unaquimera

d'aquell entorn mariner que prepara la cantada d'havaneres...

"...
Record d'imatges
que s'embarcaven
dibuixant línies
d'aigües gemmals
..."

Amb aquesta estrofa m'ha vingut al cap aquella imatge de la gent pujant a les barques per gaudir, des del mar, de les melodies dolces, entranyables i sensuals dels grups que, a la sorra, ofereixen els bells cants de mar.

Què més puc dir-te, Vicenç, de la teva poesia. Cada cop que et llegeixo la veig (si és que això és possible) més depurada, més elegant, més refinada. El teu vocabulari poètic és increïble, aprenc noves paraules en cada poema teu i sento que l'enriquiment és creixent amb cada nova creació que ens ofereixes.

No et vull pas atabalar més per avui, només agrair-te el teu darrer comentari i desitjar-te tota la sort del món per demà...segur que has estudiat com un "jabato", tot i que la informació la tinguis una mica desactualitzada... no tinc cap dubte que te'n sortiràs.

I el diumenge, com em deies, en plena ressaca després de l'examen, ja me'n faràs cinc cèntims!

Una abraçada ben gran Vicenç, i repeteixo..... endavant i molta sort, perquè te la mereixes de debò.

Hola Vicenç,
Acabo de llegir "L'havanera" i la veritat és que m'ha commogut tant que fins i tot he sentit l'olor de rom cremat . La simfonia del teu mar és tot un espill dels teus versos preciso i bells. Tens la sensibilitat molt a prop dels teu dits i el més impressionant és la cadència que has emprat, ja que en llegir-te vas notant el regust d'un poema que no mires en cap moment la seva llargesa, i això és el que a mi m'agrada moltíssim. Et felicito i et dono les gràcies per haver-me endinsat en el món de la canço a ritme d'havanera.
Deixe'm dir-te que he sentit un calfred especial en veure que has mencionat a en Miquel.
"[...] Ara podem asseure'ns al llindar
de la gran porta blava [...]"

MIQUEL MARTÍ I POL, Crònica de demà.

Brindo per la teva poesia, per haver-te connegut i per en Miquel,
Roda03

el ritme de l'havanera. Malenconiosa i caribenya, sense que hi hagi música. Un bon poema mariner, de cançó de taverna i líric com un paisatge on la mar, la muntanya, el cel i el cant a l'amor s'hi arrauleixen.

petons.

Lavínia

Feia temps que no em passava pel teu raconet...

Tal i com diu el títol del comentari, aquest poema és genial, d'una sensibilitat i finura extraordinària!

En fi, enhorabona! (Perdona, però avui tinc poques idees i poques ganes d'escriure!)

Sol_ixent

com el rom cremat que l'acompanya...
El teu poema fa el mateix efecte, dolç i ple de l'espès i agradable fluctuar de les notes i les lletres de tan rica cantada...
M'hi embafo sovint, a l'estiu, a la Costa Brava i és sintonia de descans, de melangia i d'amor suau vers al mar i tot allò que hi fem surar en ell, jo, particularment... la vida.

Molt bé, Vicenç... i per cert, em va agradar molt conèixer-te, me n'havien parlat molt de tu i el que no sé si vaig fer va ser felicitar-te pel teu darrer premi, l'havies recollit el dia abans del sopar de Sant Jordi...bé, ho faig ara,

un petó

angie